En Un Lloc Anomenat Guerra

En un lloc anomenat guerra





Pau Palacios Vila
3ºESO
Valencià
Josep
1.Nèstor . És la primera vegada que va de corresponsal de guerra. Pareix prou responsable i pel que conta el llibre es simpàtic.
Milo. La mainadera de Nèstor. El xiquet que el guia per la guerra.És un xiquet d’uns dotze anys, però és molt llest. És prim ,xicotet i té un somriure molt gracias.

2 El personatge que més m’haagradat és milo , em pareix un xiquet molt llest, és molt curiós i em pareix molt graciós.

3 Néstor ets molt valent. Jo no m’hauria atrevit a anar al tudzbestan. Encara que la Laia el deixe no se com et pots “enamorar” de la laruza , a més soles te dèsset anys és una xiqueta. Tampoc entenc com et pots fiar d’un xiquet que acabes de conéixer, encara que siga el teu pigall.

4. Nèstor és un reporter,el seu pare es va a casar amb la veïna, la seua núvia l’ha deixat, i el seu equip de futbol ha perdut en casa estrepitosament. En resum, cap de setmana horrorós.
El dilluns en arribar a la impremta el seu director de diari li dóna una notícia. Sen va al Tudzbestan, capital Sezerkanda, sen va com a corresponsal de guerra, la guerra era a tres bandes, Musulmans Tudzbestans i Russos. La guerra eraprincipalment pel petroli, s’havien trobat llaciments de petroli a la zona i això afegit al sentiment de pàtria ha fet esclatar la guerra civil. Nèstor es va ficar en camí, no va tardar ni un dia en anar-se'n, sen va anar el mateix dia que li ho van dir. Abans de partir va trucar a la Laia. La seua núvia. Per a comunicar li que se n’anava de corresponsal. Va pujar a l’avió. Va ser un trajecte llargamb unes quantes parades per a reposar i perquè pujaren nous passatgers.
En arribar va trobar que no tenia vehicle, i un periodista sense vehicle estava mort. Sort que va trobar en Malher, un reporter alemany que el va acompanyar durant una part del trajecte d’Europa, es va oferir a portar el i aquí va aflorar una amistat.
Al passar la frontera Malher es va parar, i li van pintar al cotxe laparaula PRESS per totes parts.Malher li va donar prou consells a Nèstor, els quals li van servir de molt. Al arribar a la capital es van instal·lar l’únic hotel que hi quedava en peu en tota la ciutat, no era un luxe però servia per a passar la nit. Al primer dia d’estar allí li va aparéixer ja un pigall, quina sort. Es deia Milo, era un nen xicotet no molt alt, amb unes dents blanques i un somriureencantador. Es va acostar a Nèstor i li va parlar en espanyol, sa mare era mestra i avia aprés algo d’espanyol. Cada dia quedaven a les set del matí en la porta de l’hotel, Nèstor li pagava amb menjar, això si al mercat negre, per què allí no hi havia un altre mercat. Nèstor li va demanar dues entrevistes, i Milo les va aconseguir, una va ser en el suposat general de les tropes Tudzbestanes i altreamb el Lider de la resistència a Szerkanda. En realitat eren entrevistes falses, no hi eren generals, en realitat, eren avis o oncles de Milo però li feien creure que eren generals o algo així, a més com no sabia l'idioma Milo s’inventava les coses que deia. Les dues entrevistes van ser tot un èxit. Milo en enhorabona per les notícies, li va presentar a la seua cosina d’uns desset anys, esdeia Laruza, i no es pot dir que fora molt bonica. Per les necessitats o per les circumstàncies a Nèstor l'atreia, però ací es va quedar la cosa.

Milo es va absentar un dia i en la seua absència l’Italià, Nèstor, Malher i el francés se'n van anar a fer unes fotos, es van clavar tots al cotxe. Van anar a fer les fotos a una zona on hi havia conflictes, en uns segons tot va volar pels aires, van acabartots per terra, Nèstor es va clavar a un clot que va trobar i d’ahí no es va menejar, Va arribar Milo, com si fos el seu salvador, van eixir d’allí i sen van anar a l'hotel. Passats uns dies Nèstor va aconseguir fer-li una entrevista a un dels caps musulmans, entrevista també fingida però que al periòdic de Nèstor va tindre molt d’èxit. Milo va absentar se durant uns quants dies, massa per a...