Eneas
[adaptat de Mitologia grega i romana de l’editorial Castellnou]
Segurament teniu notícia de l’anomenada guerra de Troia, en què es van enfrontar grecs i troiansper una dona, Helena, que havia estat segrestada (si no és que hi va marxar voluntàriament) pel troià Paris. Després de deu anys de lluita, els grecs van aconseguir vèncer els troians gràcies a l’enginydel cavall de fusta i Troia va acabar cremant.
Eneas era un troià, fill d’Anquises i de la deessa Venus i parent del rei Príam, que la nit que va caure Troia va rebre un avís dels déus dient-lique estava destinat a cercar una terra per fundar-hi una nova Troia. Eneas tenia grans qualitats: era valent, audaç, prudent i respectuós amb els déus i amb la tradició dels avantpassats. Així que vareunir els seus familiars i amics al mont Ida i se’n va anar amb vint naus a la recerca de la terra promesa. S’enduia son pare Anquises, ja molt vell, i el seu fill Iulus, els Penats (els déusprotectors de Troia) i diversos objectes sagrats. La seua esposa, Creüsa, es va perdre i va morir enmig de la confusió de la fugida.
Després de diverses aventures, l’heroi va arribar a Creta, illa que es vapensar que era el lloc predestinat per fundar-hi la nova Troia. La pesta el va obligar a allunyar-se’n. Va arribar a Sicília, on va morir el pare. Després es va dirigir cap a Itàlia, però una fortatempesta, desencadenada per la deessa Juno, que odiava els troians, el va llançar a les costes de Cartago. Allí va conèixer Dido, reina vídua d’origen fenici, que aleshores estava dedicada a lafundació de la ciutat de Cartago. Tots dos es van enamorar i van viure feliços durant un temps. Però Júpiter va enviar el déu Mercuri per recordar a Eneas la seua obligació, i l’heroi va abandonar la reina iva reprendre el seu viatge. Dido va maleir Eneas i els seus descendents quan estava a punt de suïcidar-se, boja per l’abandó de l’amant. Aquesta maledicció simbolitza l’odi que va provocar, segles...
Regístrate para leer el documento completo.