ENEIDA ANTOLOGIA TEXTOS

L’ENEIDA de Virgili
Antologia de textos a càrrec de Joan Carbonell
Traducció de Joan Bellès

INSTITUT LLUÍS DE PEGUERA
1ra. AVALUACIÓ (CURS 12 — 13)
LECTURA OBLIGATÒRIA de LLATÍ (2n. BATXILLERAT)

ÍNDEX
CANT I, pàg. 5

CANT II, pàg. 11

CANT III, pàg. 21

CANT IV, pàg. 25

CANTS V i VI, pàg. 32

CANTS VII a IX, pàg. 41

CANTS X i XI, pàg. 52

CANT XII, pag. 57

ANNEX:

Quadre genealogies, pàg.64

Quadre viatge d’Eneas, pàg. 65

-4-

Virgili

L’ENEIDA
CANT I
En els set primers versos l’autor exposa el tema de l’obra, presenta el protagonista, Eneas, i
remarca el caràcter diví de la missió que té confiada.
Després de l’habitual invocació a la Musa, Virgili entra de ple en l’acció i sense preàmbuls
ens situa enmig dels esdeveniments. Els troians ja fa set anys que naveguen per laMediterrània cercant el lloc fixat pels déus per a fer-hi renéixer la pàtria troiana. Acaben de
salpar de Sicília, disposats a atènyer les costes de la península itàlica, però una tempesta
suscitada per la deessa Juno els fa naufragar i els porta cap a Africà, a les costes de Cartago.
La ciutat està sota la protecció especial de Juno, que té la intenció de fer-ne un regne poderós.
L’autor vol subratllardes del començament de l’obra l’antagonisme entre les dues grans
potències que un dia es disputaran, en les anomenades guerres púniques, el domini de la
Mediterrània. La protecció constant de Venus als troians, ja que és la mare d’Eneas, i l’oposició
persistent de Juno posen en relleu la rivalitat entre les dues deesses, que és continuació de la
que ja sostingueren en la guerra de Troia. Júpiter,àrbitre suprem, confirma a Venus les
promeses que li féu respecte al seu fill i li concreta el futur dels seus descendents: Eneas
s’establirà al Laci i es casarà amb Lavínia; passats trenta anys, el seu fill lulus fundarà la ciutat
d’Alba Longa; després de regnar-hi tres-cents anys els seus descendents, Ròmul fundarà la
ciutat de Roma, que dominarà el món sense límits ni en l’espai ni en el temps; dela nissaga de
Iulus, de la gens Júlia, naixerà Octavi August, que portarà la pau al món i rebrà honors divins.
Un cop arribats a Cartago, els troians són rebuts amistosament per la reina Dido, que
demana a Eneas una narració completa de la caiguda de Troia i dels infortunis que han sofert
fins a anar a parar a les seves terres.
Els cartaginesos, pel fet de provenir de Fenícia, que tenia com aciutats principals Tir i Sidó,
sovint són anomenats tiris o fenicis, i la reina Dido és anomenada també sidònia o fenícia. Els
troians reben en el llibre diversos noms, com el de teucres, dardànides o frigis. Troia té també
el nom de Pèrgam i el d’Ilion.

-5-

Versos 1-33
Cant a la musa i pròleg
Canto les armes i l’heroi que, seguint el destí, fou el primer que arribà fugitiu
des de les costes deTroia fins a Itàlia i a les riberes de Lavínium, llargament
sacsejat en terra i en mar per la violència dels déus, a causa de la ira rancorosa
de Juno, havent sofert també molt en la guerra, fins que pogués fundar una
ciutat i introduir els seus Penats en el Laci; aquest és l’origen de la raça llatina,
dels pares albans i de les muralles de l’alta Roma.
Recorda-me’n, Musa, les causes: per quinaofensa a la seva divinitat, per
quin ressentiment la reina dels déus obligà un home notable per la seva pietat a
passar tants perills i afrontar tantes penalitats. ¿Tan gran és la ira en l’ànim
dels déus celestials?
Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada,
en la llunyania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riqueses i molt
ferotge en la passió per laguerra; diuen que Juno l’honorà singularment més
que cap altra terra, fins i tot en detriment de Samos; allí tenia les seves armes,
allí tenia el seu carro; ja aleshores la deessa desitja i procura fer-ne un reialme
que domini les nacions, si el destí no s’hi oposa. Havia sentit dir, però, que de
la sang troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortaleses
tíries i que en...