energia eolica

MAPA DE IMPLANTACIÓ DE L’ENERGIA EÒLICA
El Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal•lacions fotovoltaiques a Catalunya, deroga el Decret 174/2002, d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, excepte els articles 5 i 6, relatius al mapa d’implantació ambientalde l’energia eòlica a Catalunya, el qual segueix vigent.
El Pla de l’energia de Catalunya 2012-2020 fixa l’objectiu, en l’àmbit de l’energia eòlica, d’assolir 5.153,6 MW l’any 2020.
Per tal de poder avançar cap a aquests objectius, la seva implantació ha de ser planificada, de manera que el seu desplegament minimitzi els impactes sobre el patrimoni natural, cultural i el paisatge i compti amb elsuport majoritari del territori, superant així una sèrie de limitacions que fan que no pugui desplegar-se arreu: l’existència del recurs eòlic freqüentment és dóna en zones d’orografia complexa que, sovint, coincideix amb espais d’interès natural i amb els hàbitats d’espècies faunístiques protegides.
En aquest apartat trobareu les principals informacions referents als instruments per a laimplantació de l’energia eòlica a Catalunya

CONSIDERACIONS INTRODUCTÒRIES.
No escapa a ningú que un dels problemes ambientals de major abast és el del canvi climàtic com a conseqüència de l'emissió a l'atmosfera, per part de l'activitat humana, de gasos d'efecte hivernacle, sobretot de CO2. Catalunya, com tots els països desenvolupats té el compromís de contenir i disminuir les seves emissions deCO2 i una de les maneres d’aconseguir-ho és potenciant les energies renovables tot substituint progressivament per aquest fi els combustibles fòssils. L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta que, a diferència de les centrals tèrmiques, no produeix emissions de CO2 ni d’altres contaminants atmosfèrics i que tampoc no produeix residus com sí fan les centrals nuclears i tambéles tèrmiques.
La Unió Europea, en la seva estratègia de desenvolupament sostenible aprovada a Göteborg el juliol de 2001, reitera el seu compromís de complir els acords de Kioto assolint progressos tangibles per a 2005 i d’aconseguir, pel 2010, que un 22% del consum brut d’electricitat provingui de fonts renovables.
Ambdós compromisos –reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i augmentdel percentatge d’energies renovables- units als objectius interns d’explotar racionalment els recursos energètics endògens i assolir la màxima independència de fonts externes obliguen el Govern de Catalunya a apostar, des del punt de vista energètic i ambiental, per l’energia eòlica.
Malgrat això, la política seguida fins ara per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya ha aixecat una certaconflictivitat social perquè certs sectors en consideren excessiu l’impacte ambiental i paisatgístic. La raó principal s’ha d’atribuir al fet que algunes de les zones de major potencial eòlic coincideixen amb espais d’interès natural i hi ha sectors que interpreten aquests espais com àrees sense cap mena d’intervenció humana.
D’altra banda, però, molts municipis rurals han vist els parcs eòlicscom una possibilitat per a desenvolupar-se localment i superar les dificultats de consolidació demogràfica i econòmica que han patit tradicionalment.
Per tant, el principal repte per a una implantació correcta de l’energia eòlica a Catalunya consisteix a fer compatible la necessitat de disminuir les emissions de CO2, la d’afavorir el desenvolupament local sostenible, la de preservar el patrimoninatural i la de garantir el proveïment energètic de la nostra societat de la manera més neta possible i mitjançant fonts renovables.
En aquest context, vista l’escassa implantació de l’energia eòlica a Catalunya; vist que el model actual d’implantació de l’energia eòlica a Catalunya no s’ha mostrat prou eficaç per assolir els objectius fixats; vist que això es deu, en bona part, a raons...