Energies renovables

Energies renovables

1. Classificació de les fonts energia
Primàries: es troben en la natura.
Secundaries: s’obtenen a partir de les fonts primàries.
Renovables: N’hi ha reserves il•limitades. (biomassa, el sol, el vent).
No renovables o exhauribles: N’hi ha reserves limitades (petroli, gas natural).
Convencionals: Aquelles a partir de les quals es produeix la major part d’energiaconsumida per la societat (petroli, gas natural)
No convencionals: Aquelles a partir de les quals es produeix una petita part de l’energia consumida per la societat (solar, eòlica).

1.2. Materials Combustibles
Els materials combustibles son substancies que, en combinar-se amb l’oxigen, donen lloc al fenomen de la combustió, amb la qual cosa s’obté energia calorífica i, sovint lluminosa.
Segons elseu estat físic es poden classificar en:
Sòlids: el mes utilitzat es el carbó.
Líquids: en general provenen de la destil•lació del petroli.
Gasosos: Els mes utilitzats son el gas natural i els gasos liquats del petroli (GPL).

1.2.1. Poder calorífic i capacitat calorífica
El poder calorífic es l’energia que es desprèn en la combustió completa de la unitat de massa o volum d’uncombustible.
En el combustibles sòlids o líquids s’expressa en kcal/kg o en MJ/kg; en els gasosos es pot expressar en kcal/m3 o en MJ/m3.
La capacitat calorífica © es la quantitat de calor que ha de rebre una substancia per elevar la seva temperatura a 1K o 1ºC.

1.2.2. La llenya i el carbo vegetal
La meitat de la humanitat depèn de la llenya per escalfar-se, il•luminar-se i cuinar. El carbo vegetals’obté de la piròlisi, que es una combustió parcial de la llenya amb poca presencia d’oxigen. El procediment tradicional es apilar la llenya en una clariana del bosc i cobrir-lo amb terra per que no estigui en contacte directe amb l’aire i es produeixi una combustió parcial de la llenya

1.2.3. El carbo mineral
El carbo mineral o simplement carbo; es el primer combustible fòssil de la humanitat.Es un combustible indispensable per a la maquinaria industrial, per al transport marítim i ferroviari, i per l’enllumenat de les ciutats. N’existeixen reserves molt superiors a les del petroli.
1.2.3.1. Origen i propietats
El carbo te el seu origen en el extensos boscos que cobrien la major part de la terra fa milions d’anys.
La composició i el contingut de carboni es diferent en funció de lescondicions de pressió i del temps de formació, i es poden distingir en quatre grups:
La torba: conte aprox. El 60% de carboni molta humitat.
Els lignits: son carbons molt recents que tenen molt poc poder calorífic.
Les hulles: son carbons bituminosos o grassos, d’un elevat contingut en carboni gran poder calorífic, impermeables i de destil•lació fàcil.
Les antracites: son els carbons mesantics de major poder calorífic i amb mes contingut de carboni (fins al 95%)
1.2.3.2. Processos d’obtenció
L’explotació subterrània es el mètode tradicional d’extracció del carbo; consisteix a excavar pous verticals fins arribar a la veta i seguidament obrir galeries en la seva direcció.
Un nou mètode d’extracció del carbo es la gasificació del carbo en el jaciment mateix. Consisteix en laintroducció d’un agent gasificant a la veta del mineral, de la qual resulta gas de carbo que s’utilitza com a combustible.

1.2.3.3. Aplicacions
Les aplicacions mes importants del carbo son les següents:
Com a combustible d’us genera: utilitzar directament sense cap transformació.
Pel procés de destil•lació seca: se sotmet el carbo a una alta temperatura i se n’obtenen diferents derivats.
Pelprocés de gasificació: es a dir, per la reacció del carbo roent amb vapor d’aigua en gasògens s’obté el gas de síntesi.

1.2.4. El petroli
L’economia mundial depèn en gran mesura del petroli. La seva importància econòmica rau en la gran quantitat de productes derivats que proporciona i en el poder energètic de molts d’aquests.
El petroli brut, tal com s’extreu del jaciment, es un líquid de...