enfermedad

Els dolors són els símptomes més freqüents. Es localitzen a l’abdomen I es presenten com a dolors erràtics, com un tipus de còlic, casi sempre amb relació amb el quadre clònic i ambespecial en els flancs. Sol estar acompanyat per un estat de nàusees i sensació d’opressió al epigàstric. També hi ha una alteració en el ritme de defecació existint més aviat diarrees que nopas constipats. És perd la gana. Hi ha decaïment. I també intolerància en certs aliments, com les verdures, els formatges i els embotits. Picor nasal i anal, normalment per les nits. Lapell és trona pàl•lida. Trastorns de conducta i nerviosisme. Trastorns en l’absorció d’aliments. A vegades Tos.
La incidència d’algunes de estes parasitosis han augmentat amb l’epidèmiadel SIDA. El parasitisme intestinal es presenta quan una espècie viu dins del hoste, el tracto intestinal.
El paràsit competeix per el consum de les substàncies alimentaries queingereix el hoste o es nodreix de la sang d’aquest, pegant-se a les parets de l’intestí.
Algunes parasitosis són insignificants clínicament, però d’altres poden arribar a causar greuscomplicacions que a vegades poder requerir tractament quirúrgic. Aquest grup d’afeccions són molt freqüents.
Són més freqüents en nens més grans de quatre anys que als adults. En els païsosllatinoamericans tropicals o subtropicals de clima càlid i humit, on les condicions de vida són molt pobres, el panorama que presenten les parasitosis solen ser molt dures.
Solen contribuiren alguns casos unides a les distròfies pluricarencials per hiperalimentació crònica, al retràs del desenvolupament i del rendiment intel•lectual en nens d’edat escolar. A mesura que elnivell econòmic, social, cultural i sanitari de les poblacions s’eleva, la prevalença de paràsits intestinals disminueix.
Es disposen actualment tractaments que poden controlar i curar.