Enfermeria En El Procès d'EnvEllimEnt

INTRODUCCIÓ:

Voldria començar, fent referència al llibre “El proceso de envejecimiento” de B. L. Mishara,R (1). Explica que el procés d’envelliment no arriba de sobte, és un canvi que va apareixent de manera gradual i progressiva al llarg dels anys. Però influenciats per diferents factors culturals, socials, econòmics, … que aniran afectant al llarg de la vida, configurant l’envelliment de lapersona, de manera individual. Ja que cada ser és únic i irrepetible, i viu i sent el seu propi procés d’envelliment.
És per això que una persona, tot hi ser classificada dins d’aquesta etapa de la vida, la seva visió respecte al seu envelliment és única.
M’agradaria citar una frase, que descriu aquesta sensació, de “Jean Paul Sartre” Le Nouvel Observateur, 1980:
- … un anciano no se sientenunca un anciano. Comprendo por los otros lo que implica la vejez en quien la mira desde fuera, pero no siento mi vejez.

En el procés d’envelliment existeixen una sèrie de canvis fisiològics, sovint acompanyats d’una incapacitat per fer-hi front i resoldre’ls, les persones grans fràgils corren el perill de perdre allò que més estimen, la seva autonomia personal. Per això la importància d’aquestaassignatura i d’aquest treball d’integració.

Referent a l’assignatura “Cures d'infermeria en el procés d’envelliment” que finalitza amb la realització del treball d’integració. L’objectiu del qual és integrar els coneixements teòrics de l’assignatura de les classes magistrals conjuntament amb l’aprenentatge adquirit durant les sessions del (ABP). El qual, utilitza una serie d’activitats alvoltant d’un problema o situació, amb l’objectiu, que els estudiants aprenguin a realitzar una recerca adequada i eficaç, analitzar la informació trobada i utilitzar-la e integrar-la, construint el seu propi coneixement i reflexionant sobre el mateix. Potenciant la capacitat d’identificar els diferents problemes fent un exercici d'anàlisis crític i reflexiu, i de treball en equip, per tal de resoldreel cas presentat.

La resolució del cas d’ABP, es va dividir en quatre sessions, les tres primeres per fer una recerca en grup de la informació clau, que creiem que és necessària per afrontar el cas clínic.
El grup havia de treballar en hipòtesis d'intervencions i tractament, i buscar informació per tal de confirmar si eren certes i vàlides o descartar-les. Cada integrant realitzava unarecerca individual i posteriorment es posava en comú.
En l'última sessió cada grup realitzava un mapa conceptual, en el qual s’observava de manera esquemàtica el camí que s’havia seguit per resoldre el cas, amb les diferents intervencions i tractaments establerts per resoldre el mateix. I finalment es va realitzar una exposició oral per explicar-lo a la resta dels grups.
El cas que té com a títol,“Els pares s’han fet grans i ara no sé què fer” explica el problema de la Maria, que és mare soltera i treballa de dependenta en un forn de pa. Els seus pares, fins ara, vivien sols en el seu pis, gaudint de la seva autonomia i independència, i es feien càrreg de la seva néta quan la Maria treballava.
El problema apareix quan la seva mare, la Pepa, de 85 anys, pateix una caiguda i es fractura elfèmur, amb tot el que això comporta: dies d’ingrés i posterior recuperació, i dificultats per realitzar les activitats de la vida diària quan torni a casa. La Pepa ja no es podrà fer càrreg de la néta i tampoc podrà fer-li el dinar.
El seu marit, el Joan de 86 anys, que tot i ser independent per les activitats bàsiques de la vida diària no sap cuinar ni realitzar les tasques de la casa, necessitaràalgú que l’ajudi mentre la Pepa no hi sigui o no estigui en condicions de cuidar-se’n.
La Maria pensa com s’hauria pogut evitar la caiguda i que els seus pares ja són grans i no poden viure com abans.
El cas s’enfoca desde la infermeria comunitària, que és el primer nivell de contacte dels individus i de les famílies en el sistema nacional de salut. S’haurà de treballar quines possibilitats...