Enfermeria

INTRODUCCIÓ
1.1.- Justificació:
Al llarg del segle XX l’incorporació de la dona al mon laboral i l’igualtat de drets entre els homes i les dones han influït no únicament en el numero de nounats dels països desenvolupats sinó que també en el tipus d’alimentació que reben.
La preocupació central per la Salut Materno-infantil durant dècades, ha portat a aquest logros. Però, laprevalencia de lactància materna a patit oscil·lacions importants, degut a ser un factor de valor sociològic i opciones de la vida, les quals son fortament influenciades per les circumstancies pròpies de la societat dels últims anys, en la qual la família i la reproducció de l’especie humana, han estat en debat amb els valors individuals i materials.
En els països desenvolupats es va veure que fins alsanys 20 la lactància materna corresponia a l’aliment exclusiu dels nens fins als 12 mesos de vida. Però cap als anys 40 va començar a abandonar-se indiscriminadament a favor de la lactància artificial., al cap d’una anys aquesta situació s’ha exportat ens els països en via de desenvolupament. I podem fins hi tot dir que la modernització semble ser una de les causes del abandó de la LM. S’ha vistque aquest canvi va produir conseqüències sanitàries nefastes: la morbimortalitat infantil va augmentar. I això va provocar que cap als anys 70 els països desenvolupats es van alarmar, i van començar a promocionar la LM i es va aconseguir incrementar la seva prevalencia.
Podem veure que España no ha sigut ajena a aquestes modificacions del hàbit de la lactància. Desprès d’un greu descens en elsanys 70, i a pesar de que en el nostre país no s’ha realitzat una promoció tant activa, actualment s’observa una milloria de les xifres de LM. Aquesta milloria no es totalment satisfactòria ja que les xifres en el moment de l’alta de maternitat han augmentat, però es segueix abandonant precoçment i massivament durant els tres primers mesos de vida. Les xifres de LM als 6 mesos son casiindetectables. El model de lactància vigent en el nostre país es la categoria I de la OMS son xifres menors als tres i sis mesos de vida.
El personal sanitari te que fer front a les possibles complicacions i saber actuar devant aquests fenòmens. Amb aquest estudi es vol que el personal sanitari esta cada vegada més informat sobre aquest situació en continu creixement en la nostra societat.
Quan hemrealitzat la revisió bibliogràfica sobre el tema s’ha pogut observar que molts investigadors s’han preocupat per aquest tema, però que la gran majoria de les investigacions s’han portat a terme fora del nostre país. Es per això que hem decidit efectuar nostra investigació en l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
La nostra investigació té com objectiu identificar el tipus de lactància elegida perles mares avui en dia en la nostra societat, ja que des de fa bastants anys es sap que aquest tipus d’alimentació correspon a la més beneficiosa per el nounat i per la mare.
El primer any de vida és el període de creixement i desenvolupament més ràpid a la vida del nounat i per tant les demandes nutricionals són elevades. El nen durant el primer any multiplica per tres el seu pes i incrementa un50% al seva talla. Paral·lelament els òrgans van madurant a gran velocitat. El cervell multiplica per tres les seves dimensions durant la infància i assoleix el 90% del tamany adult als dos anys. Per tant els consells proporcionats pels equips sanitaris sobre alimentació tenen conseqüències més importants, que no només la corba de creixement del nen , sinó que recau gran pes sobre la morbilitat al’edat adulta.
La llet humana hauria de ser l’aliment d’elecció durant els sis primers mesos de vida del nounat, inclosos els prematurs, bessons i els lactants amb problemes de salut, amb raríssimes excepcions. S’hauria de prolongar fins el primer any de vida i més enllà si la mare i el nadó ho volen. Alimentar als nadons amb succedanis de llet de la mare, no deixa d’estar molt per sota dels...