Enginyeria civil a l'antiga Xina

ENGINYERIA CIVIL A L’ANTIGA XINA

ESPERIT DE L’ARQUITECTURA
L’arquitectura xinesa s’identifica com un exemple a seguir de molts altres tipus de construcció a Asia. En ella es veu fortament reflexat el respecte que els xinesos tenen per la naturalesa, així com la ideologia que parla del poder superior de l’emperador i la societat dividida en classes.
En cap altre camp d’expressió, elsxinesos tenen tant fidelment marcats el seu gran principi que l’Home no pot ésser concebut a part de la Natura, i que l’home no pot ésser separat de l’home social. No només en les grans construccions de temples i palaus, sinó també en construccions domèstiques disperses, com poden ser les granges, o agrupades en pobles i ciutats, hi havia impregnat un sentiment que durà anys, pels models còsmics i elsimbolisme de les direccions, les estacions, els vents i les constel•lacions.
Preferiblement construint amb la relativa poca permanència de mitjans com la fusta i la teula, o el bambú i el guix, els xinesos van fer ús de l’espai de l’horitzontal com a fonament de la seva arquitectura i distribució, i tot i que algunes construccions foren d’una o dues plantes , l’alçada sempre anava estretamentlligada a la perspectiva horitzontal a gran escala de la qual formés part.
Tanmateix, la pagoda, la típica forma xinesa composta per una espècie d’espires verticals, ha sigut retinguda al llarg del temps malgrat el distanciament amb el seu origen. Actualment continua decorant els inhòspits turons de les afores de les grans ciutats.
La concepció fonamental de l’arquitectura xinesa, disposa de un omés patis que composen, sovint d’una manera molt complexa, un recinte emmurallat. Es distribueix l’espai en unitats rectangular que s’uneixen per formar un tot. L’estil xinés combina formes de grandàries diferents, d’acord en la organització, on es distingeixen clarament els diferents nivells i elements.
El resultat és un aspecte exterior impressionant, però al mateix temps dinàmic i misteriós.En l’arquitectura tradicional xinesa, la distribució de les unitats espacials es regeix pels principis d’equilibri i simetria, pel que l’eix constitueix l’estructura principal i les estructures secundàries se situen a ambdós costats de l’eix formant el pati central i les habitacions principals. Tant les vivendes domèstiques com els edificis oficials, temples i palaus s’ajusten a aquest principifonamental.
En la figura X s’observa aquesta distribució. L’eix principal sempre és, o almenys l’ideal, de nord a sud. Les unitats fonamentals (edificis principals o sales) es situen transversalment a l’eix. Es poden col•locar successivament una darrere l’altre, amb l’entrada principal situada sempre al centre de la cara sud. Aquests edificis rectangulars poden estar connectats o no per galeriesobertes amb files d’edificis més petites, rodejant els patis interiors.
En les cases domèstiques el sistema de patis interiors té el mèrit que els jardins són part de l’edifici i no quelcom separat o afegit. Els espais entre les cases baixes subministren aire abundant i totes les finestres donen als patis interiors curosament enjardinats. Així l’home no viu aïllat de la natura.
La figura X dónauna bona mostra del sistema. Es tracta d’un temple Confucià. En ella s’hi veuen les portes triomfals d’entrada, la successió de cases, pavellons, edificis i avingudes al llarg de l’eix central, l’organització de dos eixos paral•lels subsidiaris, les parets/muralles que tanquen, i diversos pavellons per a usos especials, sempre disposats molt simètricament.

Una altra característica de les casesxineses, que es divisa a partir que creix la importància de les teulades de palla, és que estan sobre una plataforma. En els temps més antics, es creia que la seva utilitat era deixar les vivendes i els passatges entre elles en posició més alta per evitar el fang dels corrals. Però el pas del temps ho va convertir en un dels elements més majestuosos de l’estil xinés, juntament amb les teulades....