English

Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot (l'Horta) l'any 1924. Fill de forners, es dedicà a l'ofici familiar abans d'orientar la seva vida cap al periodisme i l'escriptura. En la seva infantesa viu els anys durs de la Guerra d'Espanya (1936-39) i de la postguerra, fins al punt d'haver de superar tràgiques experiències relacionades amb la mort, motiu reiterat de bonapart de les seves composicions.
Els seus inicis literaris van tendir cap al teatre. Però als onze o dotze anys, va començà a escriure en vers. La postguerra va incidir en la vida d'Andrés Estellés com a un període sinistre, recorregut per la por i la inseguretat. És a principi dels anys quaranta quan inicia la seva activitat com a periodista. Aquestes primeres passes van desembocar en una professiói en l'oportunitat d'estudiar periodisme a Madrid. Així, l'any 1958 passava a ocupar el càrrec de redactor en cap del diari “Las Provincias”, càrrec que no abandonaria fins al 1978 quan una decisió arbitrària el va obligar a una jubilació avançada. Fruit de l'ambient de la postguerra més crua, escriu el poemari “Llibre de meravelles” Abans, però, ja havia publicat unes altres obres: Ciutat a caud'orella (1953), La nit (1956) o Donzell amarg (1958), premi Cantonigròs (1956).
El 1960 rep el premi València per La clau que obri tots els panys (1971), obra bàsica en el repertori d'Estellés, ja que recull les característiques de la producció anterior i ja insinua els camins que seguirà més endavant. El 1965 publica L'amant de tota la vida i el 1966 va guanyar el premi Ausiàs March de Gandiaper L'inventari clement (1971). Durant els anys del canvi de dècada, Estellés resideix a Mallorca i inicia la publicació de bona part de la seva obra: Lletres de canvi (1969), Primera audició (1971) o L'ofici de demà (1972). Al llarg d'aquests anys va publicar els cinc primers volums de la seva obra completa la qual cosa el consagra definitivament en l'àmbit de les lletres catalanes.
Als anysvuitanta Vicent va ser afectat per l'agreujament de la seva malaltia, per la qual cosa s'ha de recloure en una vida sedentària, cosa que li permet d'incrementar la seua producció. En aquesta època conrea vers, prosa i teatre, publica el seu únic poemari en castellà: Primera soledad (1988) i també la resta de volums de la seva obra completa, culminada el 1990 amb el desé llibre, titulat “Sonatad'Isabel” en homenatge a la seva dona. La seva obra ha gaudit d'un important reconeixement internacional, com ho avalen les traduccions fetes a l'anglés, el castellà, l'alemany o l'italià,al suec o al japonés.
Finalment, Vicent Andrés Estellés mor el 23 de març de 1993, consagrat com una de les figures més representatives de la literatura i de la cultura catalanes.
Premis:
El 1975 va obtenir laLletra d'Or de la literatura catalana i el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia amb el segon volum de la seva obra completa; el 1978 rep novament el premi Serra d'Or per Balanç de mar i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
En els últims anys de la seva vida, es succeeixen els diversos homenatges que reconeixen la seua dedicació literària i la seua fidelitat a un poble i a una llengua.Així, el 1984 és guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes.
A títol pòstum va rebre la Medalla d'Or de Belles Arts.
Context
Vicent Andrés Estellés va néixer en la època de postguerra i guerra de la guerra civil espanyola. Això va provocar una repressió que va continuar durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra i la cultura i la llengua catalana, basca i gallega.
Durantel segle XX, el ritme dels canvis científics, tecnològics i socials s'accelera vertiginosament. Es produeix una explosió demogràfica, i la població mundial arriba als 6000 milions cap a finals de segle. Completada la Revolució Industrial, es desenvolupa una Revolució del Coneixement i de les Comunicacions basada en la Informàtica. Comença la Globalització econòmica i política del planeta. Els...