Eniac

L’ENIAC és un projecte secret desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial, amb finalitats bèl·liques, per J. Pròsper Eckert i John W. Mauchly.
Al 1941, Mauchly es va matricular en uns cursos al'Escola Moore d'Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Pensilvania, on va conèixer a John Presper Eckert, un instructor de laboratori.
Mauchly va publicar un article amb les seves idees i lesd'Atanasoff, cosa que va fer despertar l'interès de Herman Goldstine, un oficial de la reserva que feia de intermediari entre la universitat de Pensilvània i l'exèrcit dels EEUU. Goldstine va aconseguirinteressar al Departament de Defensa per que aquest financés la creació d'un computador electrònic digital i de funcionament automatitzat.
Aquest departament, abans, havia creat un grup de 80 dones,conegudes com les computadores, que treballaven en la Universitat, ocupades en el càlcul de taules de trajectòries balístiques a mà. Cada trajectòria era el resultat de la resolució numèricad’educacions diferencials, on es determinava la inclinació d’un canyó que disparava un projectil en funció de la distància a l’objectiu. Una taula d’aquestes constava d’unes 300 trajectòries i cadascuna d’ellesrequeria unes 2.000 multiplicacions. El càlcul d’una sola trajectòria, a raó d’una multiplicació cada deu segons, mantenia ocupada a una computadora quasi una jornada completa i per aquest motiu,Defensa va decidir apostar per la inexistència tecnològica electrònica i el 9 d'abril de 1943 es va autoritzar a Mauchly i Eckert iniciar el desenvolupament del projecte. Se'l va anomenar ElectrònicNumerical integrator and Computer (ENIAC).

L'ENIAC tenia 19.000 vàlvules de buit, 1500 relés, 7500 interruptors, milers de resistències, condensadors i inductors i 800 quilòmetres de cablejat,funcionant tot a una freqüència de rellotge de 100.000 cicles per segon. Tenia 20 acumuladors de 10 dígits, era capaç de sumar, restar, multiplicar i dividir, i tenia tres taules de funcions. Pesava unes...