ENnun lloc anomenat guerra


LUNES, 13 DE JUNIO DE 2011
Treball del llibre: "En un lloc anomenat guerra"
EN UN LLOC ANOMENAT GUERRA
Jordi Sierra i Fabra
Marc Urios Gómez 2º d'ESO D
TEMA
El llibre tracta de les dificultats que tenen les persones per a viure en un
país en guerra i de com viu la guerra la gent del propi país i com la viu un corresponsal de guerra. Ajudant-se el periodista i Milo, poc a poc vanestablint uns llaços molt forts d'amistat i d'estima entre ells.
ARGUMENT
Nèstor, periodista, es enviat com corresponsal de guerra a Tudzbestan, antiga república soviètica, on hi ha una guerra civil. A l'aeroport coneix aGustav Mahler, periodista alemany que li va ajudar a sobreviure a un país en guerra. Aquest li aconseja que llogui un vehicle per a desplaçar-se i un guia, i Nèstor tria a Milo, unxiquet de tan sols dotze anys però molts espavilat que sap desenvolupar-se molt bé.
El cap del diari pressiona a Nèstor per a que faça entrevistes a algú general o líder important de la guerrilla i Milo ho va aconseguir, i Nèstor va rebre felicitacions. Però Milo tambè li va mostrar el món de la gent en guerra, de les seues necessitats,de la fam que patien, la soletat, la misèria, la por…PERSONATGES
PRINCIPALS:
·Nèstor: Nèstor Pruneda Segarra, protagonista del llibre, és un periodista que li envien al Tudzbestan com corresponsal de guerra. És un jove d'uns vint-i-quatre anys. Era fill únic, la seua mare va morir de càncer i el seu pare se'n volia casar de nou. Abans d'anar-se de corresponsal, va deixar les relacions amb la seua noia de sempre, la Laia.
Li agrada la seua feina i creuen els principis bàsics de l'ètica periodística: l'honradesa, l'honestetat, la veritat però també el que pensa que es una persona ingènua. Ell volia viatjar, ser lliure e independent. Té una important contradicció, és un pacifista que no creu en els exèrcits ni en les armes, que odia la guerra i per la seua professió ara la està patint.
Va establir uns llaços molts forts d'amistat i afecte amb elseu intèrpret i inclòs no li importaria que el portara cap a Espanya.
·Milo: És el guia de Nèstor. Prim com una canya, espigat, alt per la seva edat –va calcular-li uns dotze anys-, duia els cabells llargs i esbullats, desafiant polls i la resta de fauna bèl·lica en períodes de brutícia, i vestia una simple camisa i uns pantalons molt gastats..., a Nèstor li van agradar dues coses: els seusulls, brillants i alegres, i el seu somriure, obert i lluminós. Milo era l'únic que parlava espanyol perquè sa mare era mestra i molt amiga d'Espanya. Ell no tenia aspecte de lladre, era un nen de la guerra, un supervivent, molt espavilat que va començar a guanyar-se el pa i va mantindre a la seua família. Per això va ésser capaç d'enganyar a Nèstor amb les entrevistes de líders de la guerra,suplantant la seua identitat amb el seu avi i el oncle Zendra. Ell considera a Nèstor molt bona persona però "perque ell vol això, i nosaltres necessitem els seus diners. Tots contents, avui".
Per a Nèstor el Milo era especial, li volia molt i pensava fer-li un article sobre ell quan torni, perque es va jugar la vida i es va arriscar per poder posar-s'hi en contacte.
SECUNDARIS:
·Ferran Agilés: (tambéli deien el "Capità tro". Això de tro era perque gritava i manava molt.) director del diari on treballava Nèstor. Era una institució, el "patró" com l'anomenava Nèstor, i Ferran volia que Nèstor fera una entrevista amb un que és a l'exili, amb generals importats, etc...
·Gustav Mahlor: Periodista alemany. Home d'uns quaranta anys, de cara rodona i vermella, cabell rosset i curt, i ullsperspicaços. Vestia de manera informal, sempre amb les seues càmeres com un bon professional. Assessora a Nèstor com corresponsal de guerra: "trie un cotxe, un intèrpret que no li agafe afecte". I va ser un bon company per a Nèstor.
·Jivara: Intèrpret de Mahler, i en té vint-i-dos anys, és lletja i estava prima. Tenia caràcter, ulls de foc. A vegades era simpàtica i valenta.
·La Laruza: cosina de Milo...