enquesta





Treball Filosofia


1. Escriviu una síntesi on s'expliqui el procés del qual la filosofia neix a l'Hèl·lade?

La filosofia va nàixer a Grècia a finals del segle VI i primers anys del V abans de Crist, perquè els grecs vivien majoritàriament del comerç. Això comportava que haguessin de fer molt viatges i coneguessin diferents cultures. Llavors es van començar a preguntar sil'única creença sobre els déus certa era la seva, i a necessitar arguments més lògics i regulars per explicar el comportament de la natura. En aquest ambient de diversitat i pluralitat d'idees, és lògic imaginar que els intel·lectuals de l'època comencessin a albirar la possibilitat d'explicar la naturalesa sense haver de recórrer a la hipòtesi de uns déus creadors.
En definitiva, la creença en elsmites és incompatible amb el desenvolupament del coneixement filosòfic i científic. Llavors, en posar en relació el seu univers mitològic amb les creences de altres cultures, els grecs, es van donar conte que els déus que per ells eren veritables, eren falses en altres pobles, i viceversa. La idea que és possible que no existeixin déus, i que la naturalesa pot conèixer sense necessitat de recórrer amitologies. Si els déus no existeixen, podem entendre el univers com un cosmos, és a dir, una totalitat ordenada per lleis que la nostra raó pot desentranyar.
Cal afegir també la inexistència de llibres sagrats, inexistència d'una casta sacerdotal que custodiés la tradició i la inexistència d'un sistema educatiu organitzat. Tot plegat va possibilitar la crítica a les explicacions tradicionals ique els déus no fossin vistos de forma sagrada ni intocable sinó amb defectes i virtuts. Per tant, més llibertat de crítica i més capacitat de innovació.

2. Elabora una línia del temps on apareguin els filòsofs presocràtics i la seva cronologia.











3. Fes un esquema de les respostes demanades pels presocràtics.
Arkhés, lleis i forces:
Tales → aigua
Anaximandre → àpeironAnaxímenes → aire → hylezzoisme
Heràclit → foc-logos
Pitàgores → el número
Parmènides →l'ésser
Xenòfans → terra i aigua → foc i aire
Empedocles → els 4 elements → amor i odi
Anaxàgoras → spermata → nous
Leucio → àtoms i buit → atzar i necessitat
Demòcrit → àtoms i buit → atzar i necessitat

4. Glossari:
Arkhé: ( del grec, que significa principi, començament, mandatrector, punt de partida i fonament) és el principi originari i constitutiu de la realitat. Seria '' com una pedra filosofal del saber'', tot ve d'aquí i tot està format per això. Va ser usat per primera vegada per Anaximandre per referir-se a l'element inicial i constitutiu del que corresponen totes les coses.
Cosmos: (del grec, que significa "ordre" o "ornament" i és oposat al concepte de caos) ésl'univers, món en la seva totalitat i com un tot, conjunt íntegre de la matèria infinita que es mou en l'espai i en el temps, amb la Terra, el sistema solar i les galàxies inclosa la nostra. Pitàgores va ser el primer filòsof que va aplicar el terme cosmos a l'univers, potser referint-se al firmament.
Natura o physis: els primers filòsofs de Milet van prendre la physis o naturalesa com a objecteprincipal de les seves investigacions a la qual van concebre com el principi o origen de la realitat, origen que van atribuir a diferents elements materials, com l'aigua, l'aire o el indeterminat, als quals van considerar el principi o "arkhé" del qual procedeix la realitat que coneixem. Per aquest motiu van ser coneguts també com "els físics", els que estudien la naturalesa.


Àtom: és launitat més petita possible d'un element químic. En la filosofia de l'antiga Grècia, la paraula "àtom" s'emprava per referir-se a la part de matèria més petita que es podia concebre. Aquesta "partícula fonamental", per emprar el terme modern per a aquest concepte, es considerava indestructible. De fet, àtom significa en grec "no divisible".
Logos: (del grec logos pot traduir-se com a pensament,...