Enric Casasses

Qui sóc i per què escric...
Enric Casasses
Pregunta doble: qui sóc i per què escric? Resposta simple: escric perquè no sé qui sóc. Palpejant a les fosques trobem la següent pregunta doble: què sóci per qui escric? No diu per a qui sinó per qui, que és com si diguéssim per culpa de qui, però ja veurem més avall que el per qui i el per a qui tenen la mateixa resposta, en aquest cas. Anem al gra:què sóc? Sóc una resta de l'ànima de la molinera vella que en morir se li va quedar enganxada com un parrac en una branqueta del baladre que hi havia a la vora del portal i quan el van tirar a terra,el molí, aquell retall de drap blanc endut pel vent em va venir a la cara a encegar-me justament quan jo passava conduint la motoreta carraca que s'havia deixat l'Espinac jove i primer vaig estar apunt de relliscar en aquell caminet de terra d'entre aquells puigs pelats, després vaig estar a punt de redreçar la moto i al final efectivament vaig relliscar i em vaig clavar una santa patacada queno va ser res tampoc, però l'espant ja no me'l treu ningú i per això escric. El que va quedar més afectat va ser l'Espinac perquè no sé què de no sé quina peça i ell, aquella carraca, se l'estimava comsi fos una cabreta que ve quan hom la crida i la pogués munyir, i per mirar d'evitar de trobar-me'l, perquè em mirava de través, vaig començar a quedar-me a casa i em dedicava a explorar els puigspelats de l'escriptura, però no com una eina d'entreteniment sinó com una recerca del desconeixement, perquè sóc l'home llop que salta afamat cada cop que alguna cosa desconeguda li passa a l'abast del'urpa. Sóc l'home gol entre setmana, quan no juga a futbol i li vénen idees estranyes amb forces magnètiques que desvien la pilota cap a fora: sempre el mateix maleït somni, sol davant la porteriaxuto bé i quan està a punt d'entrar la pilota sola gira en angle recte i se'n va a les herbotes del camí ample, com a mínim, o fins a cal farmacèutic... i au, a buscar-la. Sóc el micropsicòleg que si...