Enric Valor

Obra literària d’Enric Valor
Enric Valor (Castalla,1911‐València, 2000) és un dels escriptors més importants de la nostra literatura. Va nàixer en una família de la petita aristocràcia rural i vaser educat en un entorn culte i lliberal. Des de ben jove s’ha compromés amb el valencianisme i a la lluita per la llibertat de l’idioma. Ell mateix deia que “sofria” al veure com es perdia la nostrallengua. Va col·laborar en revistes i setmanaris com El tio Cuc, El camí, La República de les Lletres i va dirigir la revista Gorg; revistes com aquestes uneixen als valencianistes del territori.
Lafigura  d’Enric Valor és ben significativa per als valencians per les seues aportacions en la lingüística i en la narrativa. Com a lingüista propugnava que el valencià havia d’utilitzar-se en tots elsusos: lexicografia, gramàtica... Va ser signant, defensor i divulgador de les Normes de Castelló (1932), on es recollien les normes ortogràfiques per a escriure en valencià d’acord amb la normativade Pompeu Fabra. I també ajuda a la difusió d’aquesta normativa amb obres com Millorem el Llenguatge (1971), Curs Mitjà de Llengua Catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La Flexióverbal.
En la narrativa destaca, per una part, des de l’any 50 a l’any 58, recollint rondalles de tradició oral per distints pobles de la comarca, 36 en total (escrites la mitat mentre estava en presó),i les escriu transformant-les en narracions literàries cultes. Són de tres tipus: meravelloses, d’animals personificats i costumistes. El llenguatge és senzill però amb una gran riquesa lèxica iprecisió descriptiva (algunes les va tindre que adaptar per a que les pogueren llegir i entendre xiquets de primària). Estan ambientades en un espai real i conegut. Per altra part fa obres de distintstipus:
Narracions breus: utilitzant la tècnica narrativa del s.XIX. Tenen una temàtica rural, tradicionalista i costumista.
Novel·les curtes: amb un protagonista individual com L’ambició D’Aleix...