Enrique VIII

Enric VIII (28 de juny de 1491 - 28 de gener de 1547) va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 22 d'abril de 1509 fins a la seva mort. Va ser el segon monarca de la casaTudor, fill d'Enric VII i Elisabet de York. Famós per haver-se casat sis vegades i per exercir el poder més absolut entre tots els monarques anglesos. Entre els fets més notables del seuregnat s'inclou la seva ruptura amb l'Església Catòlica Romana, i el seu establiment com cap de l'Església d'Anglaterra (Església Anglicana), la dissolució dels monestirs, i la uniód'Anglaterra amb Gal·les.
També va promulgar legislacions importants, com les diverses actes de separació amb l'Església de Roma,[1] de la seva designació com cap suprem de l'Esglésiad'Anglaterra, les Union Acts de 1535 i 1542, que van unificar a Anglaterra i Gal·les com una sola nació, la Buggery Act de 1533, primera legislació contra la sodomia a Anglaterra, laWitchcraft Act de 1542, que castigava amb la mort la bruixeria.[2]
Va ser un àvid apostador i jugador de daus. En la seva joventut va practicar, esports com justes, caça i royal tennis,avantpassat de l'actual tennis. Va ser també un músic complet, escriptor i poeta. També es va involucrar en la reconstrucció i millorament de diversos edificis importants, com el PalauNonsuch, la capella del King's College a Cambridge, i l'Abadia de Westminster a Londres. En molts casos es tractava d'edificis confiscats, per exemple al Cardenal Thomas Wolsey, entre ellsChrist Church a Oxford, el palau de Hampton Court, el palau de Whitehall i el Trinity College a Cambridge.
La protecció que va dispensar al pintor alemany Hans Holbein es va traduir enuna formidable sèrie de retrats i dibuixos a color, que efigien a molts personatges de la Cort d'aquella època. Destaca l'efígie del propi Enric VIII, del Museu Thyssen-Bornemisza.