ensayo brahms

Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un compositor alemany de música clàssica, un dels més representatius del Romanticisme. Brahms és una figura prominent de la música del segle XIX, potser l'últim gran compositor clàssic. Considerat l'antítesi passada de moda de Wagner i Liszt, la seva música ha demostrat per ella mateixa no només sercommovedora, sinó també molt influent en el posterior desenvolupament de la música. Home de vegades difícil i intransigent, va compondre obres mestres en tots els gèneres excepte en òpera.
Johannes Brahms va néixer al si d'una família d'humil condició. El seu pare, Johann Jakob, tocava diversos instruments, especialment el contrabaix i la trompa, en petites orquestres que animaven la vidaprovinciana amb concerts en cerveseries i a l'aire lliure. La seva mare, Johanna Nissen, era costurera. La família tenia tres fills: Elisabeth, Johannes i Friedrich.

El petit Brahms era un nen tímid i delicat. Escoltava amb fascinació la seva mare quan cantava cançons populars o himnes religiosos amb una veu profunda i suau. Johanna també llegia el nen fragments de la Bíblia i poemes dels romànticsalemanys. Aquestes impressions infantils van deixar profunda empremta en l'ànima del futur compositor.

El seu pare li va donar les seves primeres lliçons de música. Aprofitant una ocasional relació amb el mestre Otto Cossel, Johann Jakob Brahms va aconseguir que aquest notable professor de piano prengués el seu fill com a alumne sense percebre cap remuneració. Johannes tenia aleshores 7 anys i esva dedicar a l'aprenentatge amb serietat i tenacitat. Aviat Brahms es va revelar com a pianista avantatjat, pel que, sent encara adolescent, va contribuir a les despeses familiars amb els diners que guanyava tocant el piano en restaurants, bars i fins i tot bordells, així com també fent classes. L'afecció exagerada que sentia cap a la seva mare, unida a la terrible experiència amb les prostitutesd'Hamburg, condicionarien certament la vida sentimental de Brahms. Sempre a prop de l'amor i sempre lluny d'ell. Quan va morir la seva mare, Brahms tenia 32 anys.

Es va decidir llavors que fos el propi Eduard Marxsen, mestre de Cossel i home de gran prestigi musical, qui continués la seva formació. Marxsen, director real de música d'Altona, la talla artística del qual superava àmpliament la deCossel, va acceptar el nou alumne sense reprendre'l pels seus assaigs de composició; al contrari, els va encoratjar en adonar-se del que anunciaven.
Temporada al camp
Castell de Winsen

La situació de la família Brahms es va veure alleugerida per la feina d'Hannes, com l'anomenaven de petit, però la seva delicada salut es va trencar fins a extrems que resultaven preocupants. Johann Jakob iJohanna van pensar que una temporada al camp, lluny de l'ambient ciutadà i de l'atmosfera carregada dels cafès, podria guarir el nen, però no tenien mitjans econòmics. Per fortuna, el pare havia travat amistat amb un tal senyor Giesemann, que habitava en Winsen, a uns 30 km d'Harnburg, en plena campanya, i que freqüentava un restaurant hamburguès situat en les proximitats de l'Alster, on JohannJakob actuava com a violoncel·lista. Aquest va proposar que el seu petit Hannes fes classes de piano a la filla de Giesemann a canvi de menjar i habitació, la qual cosa va ser immediatament acceptat.

L'estiu passat a Winsen li proporcionà salut i cultura, i havia tingut l'oportunitat de realitzar diversos arranjaments de melodies populars per a la societat coral. La tornada a Hamburg se li va ferdifícil al jove Brahms, malgrat la promesa de Giesemann que el pròxim any tornaria de nou. Va retornar a les seves lliçons amb Marxsen i al seu dur treball nocturn.

En aquells moments, el jove músic va començar a compondre petites obres amb diversos pseudònims. Es tractava d'arranjaments de temes populars, fantasies d'òpera, valsos, etc. Això li proporcionà diners, encara que no plena...