Ensayo pedagogico de freire y neill

INTRODUCCIÓ
Per entendre les idees d’aquests dos pedagogs primer de tot cal situar-los el seu context històric, cultural i social ja que les realitats que vivien, les quals els porten a desenvolupar la seves pedagogies, eren ben diferents.
Paulo Freire (1921- 1997) va néixer a Recife, Brasil als braços d’una família de classe mitja - pobre. Va viure la Gran Depressió de 1929 amb l’experiènciade la pobresa i la gana, que posteriorment seria el motor de la seves idees revolucionàries. Va estudiar a la facultat de dret. Al 1944 es va casar amb Elza, professora de primària, que va influenciar a Paulo ja que va abandonar el dret per dedicar-se a la pedagogia. Es dedica a l’alfabetització i desenvolupa el seu propi mètode que té un gran ressò social ja que obté molt bons resultats. Enaquella època no es podia votar sense saber llegir i escriure. Al 1946 va ser anomenat director del Departament d’Educació i Cultura del Servei Social i al 1961 director del Departament d’extensió cultural de l’Universitat de Recife. Al 1962 el govern de Brasil va aprovar el seu projecte de creació de mils de cercles culturals per tot el país. El cop d’estat militar de 1964 va posar fi al seu projected’alfabetització i es va instaurar la dictadura. Freire va ser empresonat durant 70 dies i exiliat a Bolívia per un curt període de temps. Posteriorment va treballar a Xile, on va trobar l’entorn ideal per desenvolupar la seva teoria i praxis. Al 1980 torna a Brasil per lluitar per una escola pública i de qualitat per a tots. Passa els seus últims anys de vida, a partir de 1992, donant classes ala universitat de Sao Pablo i cursos i conferències per tot el món. De les seves obres destaquen “L’educación como pràctica de libertad” i “Pedagogía del oprimido”.
Alexander Sutherland Neill (1883 – 1973) va néixer a Forfar, Escòcia, fill d’una gran família catòlica. L’entorn familiar de Neill mancava de l’amor que ell posteriorment reclamava en la seva pedagogia, entre un pare, mestre deprimària, que amb prou feines se’ls estimava i una mare distant. Va estudiar a l’Universitat d’Edimburg i va obtenir la seva llicenciatura al 1912. Al 1914 comença a treballar com a mestre dins del sistema públic però el seu desacord amb el tipus de pedagogia emprada el duen a fundar al 1927 l’escola de Summerhill a Anglaterra. La publicació al 1960 de “A radical approach to child rearing” (“Un enfocradical sobre l’educació dels nens”) va ser un èxit de llibreria en el món anglosaxó donant a conèixer a Summerhill com el cim de la pedagogia llibertària i va situar a Neill en el centre d’un gran debat pedagògic. Provocant tant grans crítiques com apassionats seguidors. Neill va viure el transcurs de les dues guerres mundial. Altament afectat per la situació de control que el poder militar exerciasobre l’individu, impossibilitant-lo d’acció i de pensament, realitza una profunda reflexió sobre la llibertat.

ENTREVISTA
Com és la pedagogia que proposeu? I amb quina finalitat?
NEILL: La pedagogia que proposo gira entorn del nen, no marca un model o camí a seguir, és aquella que dona al nen la possibilitat de fer la seva vida en llibertat per tal d’aconseguir la felicitat. Considero queels nens tenen el dret de viure lliurement sense obstacles exteriors per tal de poder ser autònoms, expressar-se i afirmar-se.
La clau principal està en l’ús d’aquesta llibertat com a possibilitat d’actuació sempre i quan el teu acte no afecti a la llibertat dels altres. Això és fonamental per a viure en comunitat i aprendre els uns dels altres.
No hem de crear expectatives, hi ha d’haver unacompleta acceptació del nen. És molt important evitar els mecanismes de projecció, en el qual veus els teus errors en l’altre i intentes corregir-los.
No hem d’imposar res ni esperar res. El nen aprèn sense que se li demani perquè la seva naturalesa l’impulsa a fer-ho. Per tant els nens es formen a ells mateixos ja que la millor educadora és la seva pròpia naturalesa.
La meva pedagogia té...