ensayo

Personatges:
JOSAFAT:
Nom: Josafat és un nom bíblic,segons Joel és la vall on es celebrarà el judici final.
Funcions: té la funció designativa perquè és un nom que ens indica el sexe i l'edat perquè és un nom bíblic i antic; i una funció simbòlica perquè el nom, el personatge i l'obra van relacionats amb la religió. Té també una funció expansiva, ja que fa referència a la moralitat delpersonatge.
Retrat: es presenta d'una manera directa amb un narrador homodiegétic. El llibre en descriu a Josafat com un home jovenàs, alt encorbat, de crani punxegut, nas d'aligot, boca concreta, pelastre i ulls blavosos esquitxats de volves més fosques que els donen aparences i fredors de marbre jaspiat.Era un brau, cap vici havia debilitat la seva naturalesa. Tenia unes mans grosses i unesespatlles atapeïdes d'energia salvatge. (Pàgs. 9-10-11)
Etopeia: és indirecta. Josafat es comparat amb els animals per la seua força i la seua forma de parlar i actuar. Josafat és impulsiu, violent, té un tic nerviòs, és tossut, té mal geni i un mirar tràgic i resignat.
Es debat entre la concupisciència i el fanatisme religiós, per la qual cosa es trastorna i acaba retornant a la seua infantesa.Atributs: els elements que més el caracteritzen sòn les campanes de l'esglèsia, el flabiol que toca a sovint, el campanari on viu i l'esquena doblegada.
Llenguatge: Josafat no parla, gruny, per això la seua parla és comparada amb els grunyits dels animals.
El seu nivell de parla és absolutament col•loquial, utilitzant frases fetes, deixant frases sense acabar, onomatopeies,...
Relaciópersonatge/entorn: no té relació amb el exterior. La relació amb Fineta és d'amor-odi, de desig-rebuig. La relació amb els capellans és de sumissió, ja que els capellans es burlen d'ell però Josafat reconeix el gran poder dels capellans i no es revela. Les seues relacions estan caracteritzades per la insociabilitat i la marginalitat.
Transformació del personatge: el personatge és dinàmic perquè està afectat percondicions espirituals i psicològiques.
Transformacions líriques: la bogeria, el trastorn per la marginació. Aquesta transformació dona lloc a unatransformació dramàtica que es dona per la influència dels capellans, de Fineta i Pepona.
FINETA:
Nom: el nom és Josefina. El significat de Josefina: membre de certes congregacions religioses, sota l'advocació de sant Josep, dedicades al servei delsmalalts i dels hospitals.
Funcions: té una funció expansiva perquè ens indica la posició social, l'ofici, els valors morals,...
També té una funció designativa perquè ens indica el sexe i la seva edat.
Retrat: es presenta també d'una manera directa amb un narrador homodiegétic. És una dona joveneta, de poca estatura, ciutadana, feble, malaltissa. A la seva faç empolvorada semblava durestergides un munt dehistòries de llibertinatge; els seus llavis petits desperfilats per innombrables besades, aixafats per la continuada impressió d'altres llavis sense dents i lúbrics, es contreien amb expressió lassa; i el seu naset delicat i elàstic, de badius impetuuosos, semblava rastrejar de continu sentors de luxúria. Quan caminava, els seus costats onejaven, talment desllorigats del seu cossetaplanat i flonjo, que es vinclava enrera tot projectant les exhuberàncies de la seva sina, impròpies de la seva magresa. Els seus moviments i els seus posats eren excitants; fins dreta i posada tenia una actitut impúdica; semblava ferir-se amb un esgarrifós cinisme. Les celles, sota les quals brillava el verdós de les nines descarades, s'ajuntaven sovint amb un gest repulsiu d'immensa tossuderia. Unaterrible cabellera rossa, crespa i onejant com les flames d'una foguera. (Pàgs. 18-19)
Etopeia: es presenta d'una manera indirecta. És impulsiva, apasionada, activa, obsesiva i un poc masoca, luxuriosa. Pertany a la classe baixa.
Atributs: el vestit negre amb plecs que es posava cada volta que anava a visitar a Josafat, i les joies i els anells.
Llenguatge: té un llenguatge col•loquial però...