ENSAYO

L’augment de l’analfabetisme funcional, l’estreta relació entre dificultats del llenguatge i fracàs escolar i l’observació directa de joves i adolescents incapaços d’eixir airosamente de situacions quotidianes intel.lectuals, ens ha de fer pensar que hi ha un conflicte lingüístic al nostre país. Quines poden ser les causes del problema? Bilingüisme, disglòssia, procés de substitución lingüística.La paraula bilingüisme ha de definir-se, per ser massa ampla i ambigua, per separat en bilingüisme social i bilingüisme individual.
El Bilingüisme individual es referix a la capacitat d’ un individu d’utilitzar més d´’una llengua al mateix nivell; respecte al seu grau d´ús, si entén les llengües, però en parla una, es tracta de bilingüisme passiu i és actiu si entén i usa ambdúes llengües.Respecte al seu domini, si les domina instrumentalmente per igual, és bilingüisme simètric, però si n’hi ha in domini d’ una per damunt l’altra, és bilingüisme asimètric.
Per altra part el Bilingüisme social és la pràctica d'usar alternativament dues llengües.A.J. Aucamp diu que el bilingüisme és la condició de coexistència de dos o més idiomes vius en dues zones delimitades geogràficament,concretament es tracat de bilingüisme territorial. J.Solé i ho defineix com ”Dins d'una mateixa societat utilitzar dues llengües o varietats lingüístiques per necessitats comunicatives internes. En la definició de Aucamp parla de coexistència, es a dir, no implica que tothom les usen, mentre que en la de Solé que parla d'una societat que utilitza dues llengües implica que tothom les coneix i les usa.
Elconcepte de bilingüisme social dóna a entendre una situació de bilingüisme en igualtat de condicions quan no es real ja que sempre hi ha una LA i una LB. Per a Joshua Fishman el terme bilingüisme està reservat a l'àmbit individual perquè no pot respondre a la realitat social. Si el bilingüisme és no oficial haurà necessàriament de ser diglòssic, no pot ser mai neutre i a nivell teòric podrà serlimitat o generalitzat, però generalment el bilingüisme no oficial és limitat. El bilingüisme oficial no és incompatible a ser B. Neutre o diglòssic i tampoc és incompatible a ser limitat o generalitzat. El cas del Valencià seria un Bilingüisme Oficial, diglòssic i limitat.
L'enfocament didàctic de la sociolingüística al currículum de l'Educació Infantil i Primària aniria dirigit als alumnes per aque feren una integració normalitzada de la llengua, considerant les diferents varietats lingüístiques.
En l'ensenyament de llengua aquests conceptes no són un fi en si mateixos, sinó que tenen sentit en tant que ens proporcionen una eina per explicar altres realitats: la nostra, una realitat de llengües en contacte i de conflicte lingüístic.
L'objectiu més global és crear conductes de fidelitatlingüística, es a dir, que els nostres alumnes usin la llengua de la comunitat lingüística a la qual pertanyen, per tant pròpia, en el màxim d'ocasions possibles, en tots els àmbits i per a totes les funcions.
Quan hi ha dues llengües en un territori, diu Fishman, una tindrà unes connotacions de prestigi i l'altra unes connotacions negatives. Estes diferents connotacions dóna a les llengües elrepartiment d'àmbits d'ús, la de prestigi per a ús formal i l'altra per als altres usos. Per tant no podem dir que a la societat hi ha una diglòssia externa, és molt difícil que es done, per tant usarem el terme conflicte lingüístic. Sempre que hi ha dos llengües convivint, la situació no serà mai estàtica sinó dinàmica per tant no hi haurà un estat de coses sinó un procés.
Quan hi hagen dosllengües en un territori hi ha un procés de començament, convivència i finalització, i així podrem definir una situació segons el punt del procés on es trobe i aquesta és la raó per que és tan difícil enquadrar-ho estàticament. Aquest procés caracteritza el terme de conflicte lingüístic. Hem de vore que el procés està descrit en termes de conflicte, amb lluites entre les llengües per als àmbits d'ús....