ENSAYO

Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner va ser un escriptor inusualment precoç. Als dotze anys ja enviava, sempre sota pseudònim, escrits dels temes més diversos a la revista L'Aureneta, de la qual es convertiria en un dels col·laboradors habituals. Fill únic d'un matrimoni cultivat de classe mitjana, va cursar els primers estudis al Col·legi de Sant Miquel. A l'escola es va adonar que, malgratl'interès per les ciències, la seva passió eren les lletres.
El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Va començar simultàniament dues carreres universitàries. El 1902 es va llicenciar en Dret i dos anys després ho va fer en Filosofia i Lletres. Aquell mateix any va publicar el primer recull de versos, Llibre dels poetes. Carner era un jove amb una gran capacitatde treball, ja que al mateix temps dirigia la revista literària Catalunya i va començar a col·laborar amb La Veu de Catalunya com a periodista polític, on hi escrigué fins al 1928.

















Josep Maria Junoy i Muns
Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona 1887 - 1955) fou un periodista, poeta i dibuixant català, germà d'Emili Junoy i Gelabert. De jove va viure a París, ontreballà de venedor de llibres i de marxant de pintura. Va fer dibuixar acudits de costums, anticlericals i de denúncia social a Papitu (1908-1910). Influït per Apollinaire, també fou un dels introductors de la poesia avantguardista a Catalunya i dirigí la revista avantguardista Troços. També va col·laborar a La Publicitat, La Veu de Catalunya, Vell i Nou, i La Nova Revista i El Matí, de les quals enfou fundador i director. També col·laborà en la revista aliadòfila Iberia.
Cap al 1930 es convertí al catolicisme, edità en català les obres de Gilbert Keith Chesterton i es decantà cap al neoclassicisme estètic i cap a l'apologètica en religió, raó per la qual va donar suport a Francisco Franco durant la guerra civil espanyola. Després de la guerra escrigué només en castellà, a SolidaridadNacional i Destino.




















Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellàsimpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música aalguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.



















Maria Antònia Salvà i Ripoll
Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 – Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de1958)fou una poetessa mallorquina, germana d'Antoni Salvà i Ripoll. Considerada la primera poeta moderna en llengua catalana, està vinculada a la Renaixença mallorquina. Va escriure poemaris com Espigues en flor(1926), El retorn (1934) i Lluneta del pagès (1952) i llibres de prosa com Viatge a Orient (1907) i Entre el record i l'enyorança (1955).






















MiquelCosta i Llobera
Miquel Costa i Llobera (Pollença, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou...