Ensayo

6. L’autor fa servir un narrador omniscient (tercera persona), encara que en cap moment preten adoptar un punt de vista objectiu, indirectament vol afavorir a la Laura, a través de la justificaciódels personatges i presentat-la com si fos la única victima. Durant tot el trancurs de l’obra el lector adopta la mirada que percep la la Laura de la realitat.
L’autor intercala monolegs interiors, laironia (“Llàstima que la tia Madrona no pugui agrair els compliments de totes aquelles persones que, quan la troben pel carrer, gairebé ni la saludaven”), estil directe (converses) i indirectes (“vapreguntar si...”, “va dir que...”) amb cosntants i precises descripcions (paisatge, habitatges, persones...).
6. Estilistica: Llengua i recursos estilistics
Estil: Descripcions impressionistes, fetesde retalls evocadors Ús de la metonímia i la sinestèsia per definir els ambients No hi ha descripcions llargues ni detalladesde la ciutat, el camp o el físic dels personatges. Ús de prosa poètica:poemes en prosa 

7. Recepcio de l’obra
La imatge negativa del món rural i catòlic va causar una forta polèmica envers a l’obra de Miquel Llor “Laura a la ciutat dels sants” (1931). L’escandol vaesclatar en el moment en que es va identificar Comarquinal amb Vic. Els comportaments socials i alguns personatges es van prendre com a crítiques i atacs a la ciutat i alguns dels seus habitants.Despres del gran resó de la novel·la, motls viguetans van llegirla, més de cuatracents exemplars van ser venuts.
La Gazeta de Vich: Va publicar un article negatiu al 1931 on afirma que la novel•la nomésparla de la boira i la hipocresia.
“I per mil indicis diversos l’autor us vol donar a entendre que la ciutat de Vic és això; i aquí està la monstruositat”
L'autor va escriure una segona part el1947 "El somriure del Sants" a la qual és matisa aquest retrat pessimista, que tota la crítica va considerar una revisió forçada de l'anterior per eludir la repressió franquista que va patir pel seu...