Ensayos Malevitch Arte

Malevitx transforma el nivell social de l'obra d'art a començaments del segle XX com a resposta al discurs formalista que imperava el comunisme en les arts. L'ART del REALISME SOVIETIC naixent, era instrument de propaganda comunista per a definir un estatus ontologic, on les primeres avantguardes eren perseguides degut els nous elements afegits. Els nous elements afegits son els nous principissubjectivistes que comencen amb els pintors impressionistes, dadaistes, cubistes que trenquen amb la norma establerta, tota la tradició figurativa i objectiva. Pero ni l'estat del regim sovietic ni la societat es mostra preparada per acceptar el nou llenguatge artistic. els pintors cubistes i futuristes son rebutjats pq no representen rostres i perturba aquells ulls que estan anclats a unareproduccio analoga de la realitat. Aquí Malevitx entra amb una concepcio de la societat molt arrelada als principis objectivistes i costumbristes, pero es mostra esperançat amb la societat perque inicia la instruccio del nou llenguatge artistic que aquest ha quedat vetat. Defensa la no objectivitat de lart partint que l'home te dues formes de coneixer el mon, que son dues expressions: el coneixementcientific; la rao, la conciencia, l'ordre, un apol.lo i el coneixement artistic, la part dionisiaca, sensacions, instins i afeccions. Allò que ell anomena espirtiual, es la nova pulsació no mesurada ni formal, es el cami a l'abstraccio i es aixi com reconeix l'element afegit, la part subjectiva de l'individu. Sentiments, pensaments, guerres. Malevitx assimila un element afegit un element de vidaperque la vida es canviant, com les percepcions humanes, no son estatiques com mostra l'art objectiu. Pero tots els elements afegits no objectius, son elimintats amb la cultura cientifica del regim, aquell que valora la pauta, la objectivitat i la estabilitat, eom el mateix sistema.
Pero Malevitx ens recorda que la vida es subjectiva i canviant, i que en l'obra d'art impera el coneixement subjectiu,la part dionisiaca, l'element afegit perturbador de l'estabilitat. son les sensacions de la cultura abstracte, un nou coneixement i expressió de l'home, per aixo introdueix el terme cultura. En aquest sentit assimila un element afegit a un element de vida, que traduit al llenguatge plastic és l'art pur reflexe d'un mateix. Malevitxt reclama assolir la pintura a un estatus pur, de contingut propii aixi inicia la teoria de la nova pintura.
Exposa l'analisi dels nous elements no objectius de cada sistema pictoric amb la voluntat de redefinir el llenguatge artistic. Posa de manifest la nova percepcio no objectiva de l'artista avantguarda perque ha canviat les relacions sociopolitiques i socioculturals.
El cami de les versions formalistes tallen amb la afirmacio de la sensacio. es lasensacio la que determina el color de la forma.En aquesta nova dinamica, l'art tambe ha de tenir una resposta, una nova estrucutra en el discurs artistic. L'ànalisi que anomena examen de la Ciencia de la cultura artistica, compara les relacions del sistema cientific i el sistema pictoric amb el mon per extreure les LLEIS AUTONOMES dels diferents elements no objectius de la pintura. Es un reclam a lamateixa voluntat especifica en l'art que una ALTRE CIENCIa. Pero a diferencia del coneixement cientific, la sabiduria de la cultura es subjectiva i les percepcions mes profundes son relatives, i canviants tan com la naturalesa, en aquest sentit Lestudi formal de lobra es x malevitx un pas preliminar de lobra: per a descubrir lesencia de lobra es dirigira a la estructura i sistema propi que formalart nou, per tan defensa la superioritat de l'home sobre la Ciencia, perque Primacia el coneixement subjectiu del mon i l'individu enfront el coneixement objectiu. PER ACLARIRU DIU nosaltres percibim lunivers per la sensacio i no per la forma, perque no el veiem. Per tan no podem reduirnos a percebre la obra purament formal perque no el coneixerem mai. Aquest coneixement sensitiu el relaciona amb...