Ensayos

EL MÈTODE DE DESCARTES
En aquesta redacció se’ns planteja fer una explicació sobre el mètode de Descartes. Aquest tema de Descartes pot ser molt difícil o molt fàcil, tot depén de la persona, però una qualquiera pot preguntar-se alguna de les següents preguntes com: ¿Que és el mètode de Descartes?, ¿ Que forma aquest mètode?, ¿perquè Descartes fa aquest mètode?, ¿Quina és la funció principald’aquest mètode?. El nucli de la nostra exposició serà l’explicació del mètode de Descartes e intentant contestar a totes les preguntes que abans hem nomenat.
Al segle XVII hi havia un gran problema de coneixement causat per la revolució científica i l’esgotament de les propostes escolàstiques més centrades a analitzar algunes veritats, així que es va plantejar el problema del coneixement on una deles seues preguntes era: ¿Quin és el mètode adequat per a arribar a la veritat en les ciències?
En aquesta època s’enfrontaren dues escoles, el racionalisme i el empirisme, les quals es diferenciaven en la manera d’enfocar i resoldre la mateixa problemàtica.
Per una banda trobem el racionalisme, on el seu representant era Descartes. Arribaven a la veritat mitjançant la raó ja que afirmavenque tots els coneixements verdaders provenien de la raó. Els racionalistes identifiquen el coneixement racional amb el coneixement científic i molt especialment amb la matemàtica. Seguint el model de les matemàtiques, estableixen el sistema deductiu com a ideal del coneixement, és a dir, un raonament que arriba a una conclusió a partir d’unes proposicions primeres i generals.
Per altra banda trobemals empiristes, els quals defensen que el nostre coneixement procedeix dels sentits, és a dir, en l’experiència sensible. Els empiristes rebutjaven totalment l’existència d’idees innates de tipus platònic ja que defensaven l’experiència sensible com l’única font del coneixement. El mètode de coneixement que propugnen és la inducció, la qual parteix d’experiències particulars i extrau conclusionsuniversals.
També trobem a l’escepticisme , el qual ens diu que no és possible arribar al coneixement verdader ja que la raó és tan feble que la seua naturalesa l’impedeix de fer-ho. Descartes s’enfronta al escepticisme ja que parteix de principis totalment contraris, ja que diu que la veritat i la certesa absolutes són assolibles perquè la raó humana és suficientment poderosa per a obtenir-les.I arribar a eixa veritat absoluta serà l’objectiu del seu treball filosòfic. El seu projecte és construir un sistema de coneixements en el qual no s’accepte res com a verdader si no és evident per si mateix i, per tant, totalment indubtable. Descartes es consciencia que per tal d’assolir el seu objectiu cal fer una renovació completa de la filosofia, ja que en la filosofia del seu temps totes lescoses són objecte de disputa i en conseqüència són dubtoses, cosa que li fa qüestionar tot el que fins aleshores s’havia considerat com a verdader. Així que Descartes decideix partir de zero i confiar en la raó com a únic criteri.
Descartes parteix d’un principi fonamental, el qual ens diu que el bon sentit o la raó, és naturalment igual en tots els homes i que les diferències entre uns ialtres són els diferents camins pels quals conduïm els nostres pensaments i no considerem les mateixes coses.

El problema que afronta Descartes és el de dirigir bé la raó, ja que no es suficient amb el fet de tenir un bon enginy, sinó que el principal és aplicar-lo bé. La solució a aquest problema, per una banda, resideix a descobrir les formes de conèixer de la raó i les conseqüències que se’nderiven i , d’una altra, a elaborar el mètode correcte per a aquestes per tal de dirigir-la correctament, segons la seua naturalesa i estructura i arribar a la veritat. Si s’aconsegueix açò s’obrirà la porta al coneixement, com ja havia passat amb les matemàtiques.
La raó, segons Descartes, té dues maneres de conéixer: la intuïció i la deducció. La intuïció és una espècie de llum natural per...