Ensayos

Pietat
DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’obra: Pietat
Identificació de l’autor: Miquel Àngel (Caprese, 1475 – Roma, 1564). Pintor, escultor, arquitecte i dibuixant. Va ser un dels creadors més destacats del Renaixement. El geni italià va passar la infantesa i la joventut relacionat amb el selecte ambient aristocràtic de la família Mèdici, a Florència. Durant aquest anys, l’artista es va formar enl’ofici de pintor al taller de Domenico GHIRLANDAIO, on va aprendre la tècnica del fresc, i va desenvolupar una gran capacitat pel dibuix. A més, va poder estudiar les escultures de l’antiguitat reunides al jardí de San Marco, propietat dels Mèdici, els quals el van acollir i el van posar en relació amb els cercles humanistes més importants del moment. Després de la mort de Lorenzo de Mèdici l’any1492, la situació política a Florència es va fer més difícil i això el va portar a traslladar-se a Bolonya i posteriorment a Roma, on realitzà la Pietat, obra mestra dels seus primers anys.
De tornada a Florència el 1505, Miquel Àngel executà diverses obres importants, entre els quals el David, fins que el papa Juli II li encarregà la realització de la seva tomba, de la qual només va fer elMoisès i els Esclaus, i la decoració de la Capella Sixtina (1508-1512), treball finalitzat amb el Judici Final l’any 1533. El 1546 fou nomenat arquitecte del Vaticà construí la cúpula de la basílica.
Cronologia i època: 1498-1499
Ubicació de l’obra: Basílica de Sant Pere del Vaticà (Ciutat del Vaticà)
Estil: Renaixentista
Forma: Escultura exempta
Tipologia: Grup
Dimensions: 1,74 x 1,95 m.Cromatisme:
ANÀLISI FORMAL
Material: Marbre
Tècnica: Talla
Composició: Les dues figures dibuixen una composició piramidal, que exemplifica la perfecció de l’equilibri clàssic. El cos nu de Crist descansa a la falda de Maria, amb el braç dret i les dues cames penjants i ingràvides. El seu rostre és serè, sense cap expressió de dolor, igual que el de Maria, que, amb el cap cot, no adreça lamirada a l’espectador. Tots dos personatges mostres una expressió de bellesa platònica (ideal), amb la qual l’autor vol comunicar el concepte de perfecció. El treball de modelat del material és extraordinari, perquè aconsegueix una gran sensació de dinamisme i flexibilitat en els vestits de la Mare de Déu. També són excel·lents la precisió i la nitidesa amb què tracta tots els detalls anatòmics –finsi tot els nimis- del cos de Crist- la musculatura, les venes del braç- i els estigmes de la passió- el forat a la mà i la ferida del cop de llança al costat dret del pit. Aquest resultat sembla molt més extraordinari si es coneix la manera de treballar de l’artista, a partir d’un bloc de marbre únic del quan anava obtenint a poc a poc les figures a base d’anar-ne llevant (per forza di levare) elmaterial sobrer. El geni florentí pensava que la imatge que volia era a l’interior del bloc de pedra i el treball d’escultura consistia a llevar-ne l’embolcall en què era tancada.
Ritme:
Valoració estilística: Des d’una perspectiva ideològica, el Renaixement suposa la recuperació d l’Antiguitat i la desaparició d’allò medieval de resultes de la influència cultural del classicisme romà. Enaquesta evolució hi va tenir una influència decisiva l’Humanisme, un corrent ideològic, filosòfic i cultural que s’imposà entre els intel·lectuals i els escriptors de l’època i que va tenir com a característica notable la valoració de l’art clàssic de la Grècia i la Roma antigues, que els artistes i els intel·lectuals humanistes prenen com a models de perfecció a imitar.
Des d’un punt de vista formali compositiu, hi ha una renovació dels sistemes de representació: aplicació de la perspectiva artificial a les representacions plàstiques, utilització dels mòduls, transformació dels espais arquitectònics segons l’ésser humà. Tot això va donar lloc a una nova concepció del món: l’antropocentrisme, és a dir, l’home com a centre i mesura de totes les coses.
La plàstica es fixà en els models de...