Entrenamiento

1. LA PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT
3.1 Què és la teoria de l’entrenament? Grosser (1986): L’entrenament és un concepte col·lectiu per a totes les mesures d’increment i manteniment del rendiment esportiu. Tot i que en la majoria de definicions s’estableixi com a objectiu de l’entrenament la millora en el rendiment esportiu, considero obvi remarcar que la ciència de l’entrenament inclou tot elsàmbits de la pràctica física, de la élite esportiva fins a l’esport salut. En conseqüència, no tan sols permet l’increment en el nivell de forma esportiva, sinó que té part d’utilitat profilàctica en l’àmbit de la salut.

ELITE

ESPORT SÈNIOR

ESPORT FEDERAT JUVENIL

ESPORT FEDERAT CATEGORIES INFERIORS

ESPORT ESCOLAR

EDUCACIÓ FÍSICA ESCOLAR EDUCACIÓ FÍSICA ESPECIAL ESPORT PER A TOTHOM3.2 Quins efectes provoca l’entrenament esportiu? Amb l’entrenament el que es persegueix és l’ADAPTACIÓ: (Manno, 1991) La qualitat dels organismes vivents que a través del desenvolupament corporal, formes funcionals, rendiment, comportament i exigències diverses pot estabilitzar les seves condicions d’existència. Podem considerar, doncs, que persegueix la conformació de la persona a una novasituació (ex: animals, homes (continents: àrtic)). Existeixen adaptacions agudes (canvis que es produeixen a l’organisme durant l’execució de l’exercici (Fc, Fresp...)) i adaptacions cròniques (modificacions més o menys permanents que suposen una millora física en l’individu).

- Què passa quan l’organisme fa un esforç? El canadenc Hans Seyle (1955) va intentar explicar els efectes de l’exercicifísic sobre el nostre cos a través de l’anomenat SÍNDROME GENERAL D’APTACIÓ O TEORÍA DE L’ESTRÉS: “conjunt de respostes funcionals adaptatives inespecífiques davant de qualsevol estímul agressor o estrès i que alteren el seu equilibri homeostàtic”.

RESISTÈNCIA

FATIGA

Nivell
Inicial de

ESTIMUL

Forma

SHOCK

CONTRASHOCK

Quan un estímul agressor actua sobre l’organisme,trencant el seu estat d’equilibri (homeostasi), crea un estat de shock al nostre cos provocant que posi en marxa el mecanismes de restauració (de defensa) i entri en una situació de contrashock. L’organisme lluita per restaurar el seu equilibri, però curiosament, si aconsegueix superar l’estat de shock es recupera per sobre dels nivells inicials d’adaptació, com a mesura protectora en cas d’una novaagressió d’aquest estímul. Si no supera el shock entra en malaltia, sobreentrenament, mort...
Un cop superada la fase de contrashock el cos es manté durant una període de temps en la fase de resistència o sobrecompensació (mesura protectora- alerta). Ara bé, si no es torna a aplicar cap més estímul agressor el cos entra en fase d’esgotament i torna als valors inicial d’equilibri. ( Valors moltrelatius de recuperació del cos davant d’un estímul agressor: de 18 a 24 hores // Valors molt relatius de temps en sobrecompensació: 1 setmana). El millor per l’entrenament és variar la durada i el tipus d’entrenament, aplicant al cos estímuls nous quan el període de sobrecompensació no ha finalitzat, per tal que el cos incrementi els seus nivell de sobrecompensació. Per tant,

3.3 Quins principis hede seguir per tal que el meu cos s’adapti de forma òptima assolint la sobrecompensació? 1. PRINCIPI DE LA RELACIÓ ÓPTIMA ENTRE LA CÀRREGA I LA RECUPERACIÓ

Per tal d’assolir la sobrecompensació la càrrega d’entrenament ha de ser adient en volum (temps, distància...) i intensitat ( ràpid, lent, fort ,fluix...) per tal de provocar una situació d’alerta, de desgast, al nostre cos. Alhora cal tenirmolt en compte que el nostre cos requereix un període de recuperació de la càrrega aplicada, doncs si no es deixa prou temps per tal que l’organisme surti de l’estat de shock el podem estar abocant al sobreentrenament.
2. PRINCIPI DE L’INCREMENT PROGRESSIU DE LA CÀRREGA

Quan apliquem càrregues d’entrenament de forma progressiva l’individu va aconseguint noves línies d’equilibri, va...