Entrevista a l'àvia


Entrevista a l’àvia

La meva àvia és la Rosa M. Rectoret Blanch i ha acceptat deixar-se fer una entrevista. Ella era veïna de Badalona, al carrer Sant Rafael, 2 on vivia amb els seus avis, elseu tiet i la seva mare
Digues un fet de la teva infantessa que t’hagi marcat positiva o negativament?
Recordo, com a fet positiu quan sortíem a jugar al carrer, era un carrer petit sense sortida, enaquells temps , tot i que no fa tants anys no hi havia cotxes, aram 6 3 nois i tres noies, tot i que una era una mica més gran que nosaltres i no baixava. .
I què fèieu al carrer?
Jugàvem a pilota,perquè la majoria eren nois, amb els pinyols dels “bercocs” fèiem un forat a la sorra al costat de la vorera com una porteria, i jugàvem a guerres de pinyols. També amb els Cromos de picar
Quinera el teu joc preferit?
El meu joc preferit era el carrer,és a dir estar amb els amics i jugar. Anàvem a passejar a la Rambla.. No teníem masses joguines, però no ens avorríem mai No entenc com algunsdels nens d’avui amb tantes joguines i coses que teniu per entretenir-se podeu dir després de deu minuts sense fer res... que us esteu avorrint. Si n’he de triar un, el que més m’agradava era elpica-paret
Quant t’ho passaves millor?
Les nits de revetlla, que els gran feien una foguera, primer tiraven sorra al terra, i l’envoltaven de pedres perquè el foc no s’escampés. Durant aquellasetmana anàvem per les cases demanant fustes de mobles vells, caixes, etc.. i el dia de la revetlla la portàvem al lloc per acabar de fer la foguera.
Al costat de casa els meus avis hi havia un estanc oncompràvem els petards. Demanàvem diners als nostres pares i avis i els anàvem a comprar. Pedra foguera, rasca parets, cebetes, els nois Carretillas. I el meu preferit era el petó de dimoni. Una cosaque trepitjaves fent roda el peu i esquitxaves amb guspires als altres. Quan s’acabaven els petards anàvem a buscar més diners i tornar a començar.
També m’agradava i m’agrada molt llegir. Tebeos....