epicur i la felicitat

TREBALL SOBRE EL DOCUMENTAL DEL CANAL 33: FILOSOFIA PER SER FELIÇOS

EPICUR ( La Felicitat )


1. Vida i Obra:

Filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicureisme. Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal•lar en Colofó vivint com a mestre. Ja de nen esva interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer aXenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà vaconèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, endirecció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.

Només conservem l'1% del que va escriure Epicur
D'Epicur conservem tres cartes:
1. Lacarta a Herodot tracta de física.
2. La carta a Pitocles tracta d'astronomia.
3. La carta a Meneceu tracta d'ètica.
Ens han pervingut també dos grups de màximes:
4. Màximes capitals.
5. Sentències vaticanes (descobertes per Wotke, 1888).



2. Tria de textos:
Epicur a Meneceu, salut.
Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi defilosofar. Ja que, per assolir la salut de l’ànima, mai no s’és ni massa jove ni massa vell.
Aquell que diu que encara no li ha arribat l’hora, o que ja li ha passat l’edat de filosofar, és com el que diu que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Per tant, han de filosofar el jove i el vell. El vell perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies alsrecords passats. El jove perquè pugui ser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront del futur. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, ja que si posseïm la felicitat, ja ho tenim tot, i si ens manca la felicitat, fem tots els possibles per posseir-la.
Medita i practica els principis que sempre t’he recomanat, tot considerant-los com a
elements necessarisper assolir una vida feliç. Considera abans de tot la divinitat com un ésser incorruptible i feliç, tal com ens suggereix la noció comuna d’allò diví, i no li atribueixis mai res de contrari a la seva immortalitat ni impropi de la felicitat. Pensa que li correspon tots aquells atributs que contribueixin a mantenir-li la felicitat plena juntament amb la immortalitat. Perquè sí que hi ha déus, elconeixement que en tenim és evident, però no són tal com la majoria de la gent creu. La gent els atribueix qualitats contradictòries amb la noció que en té. Per tant, no és imp iu qui renega dels déus de la majoria de la gent, sinó qui aplica les opinions de la majoria de la gent als déus; perquè les afirmacions de la gent vulgar sobre els déus no són nocions prèvies, sinó suposicions falses....