epicur i la felicitat

EPICUR I LA FELICITAT

Un dels pocs filòsofs que va parlar sobre la felicitat dins la filosofia va ser Epicur, qui va néixer a la illa grega de Samos a la costa de l’actual Turquia (341 aC.). Essap molt poc d’ell, ja que els seus llibres el llarg del temps s’han anat perdent, però lo poc que han trobat s’ha aconseguit gràcies a que els seus textos es van convertir en una doctrina quasireligió que va ser seguida durant 400 anys. En general, explica que tots tenim la possibilitat de ser feliços, el problema és que busquem en el lloc equivocat, i per això, el filòsof ens escriu comtrobar-la.
Epicur a diferencia d’altres filòsofs, tenia una idea de la felicitat bastant divertida. Ell afirmava que no ens hem de sentir culpables per desitjar una vida de plaers i divertida, ja que ell erael primer que deia que el plaer era la cosa més important de la vida, però, a diferencia de la gent, el filòsof la vivia d’una manera amb no tanta luxúria, i prometia guiar-nos fins aquests tipus defelicitat.
Fins ara pensem que el diner ho soluciona tot, ja que si volem quelcom ho podem aconseguir, per tant, creiem que ens dóna la felicitat. Epicur demostrava com la felicitat és un tema mésdifícil que tot això. Un dels problemes que tenim, segons ell, és que no sabem ven bé què és el que ens fa feliços, per lo tant no entenem les nostres necessitats, i per això som víctimes dels desitjossubstitutius com els pantalons que servim o quan comprem quelcom material, pensant que allò ens farà més feliços, quan no és veritat.
Però Epicur deia que havia descobert les nostres verdaderesnecessitats per obtenir la felicitat: la primera idea de totes era la de tenir amistats, però no amics que veus de tant en tant, sinó uns amics que sempre hauries d’estar amb ells i haurien de sercompanys teus permanentment, és ha dir, que mai pots fer quelcom sol, sempre acompanyat, per això Epicur deia “Abans de menjar o beure qualsevol cosa, pensi en companyia de qui va a fer-ho, més que el...