Epicur

Així, quan diem que el plaer és una finalitat, no parlem dels plaers dels corruptes i dels que es troben en el gaudir, tal com pensen alguns que no ens coneixen i no pensenigual, o que ens interpreten malament, sinó de no patir en el cos ni ser pertorbats en l'ànima.
Ja que ni festes ni banquets continus, ni el gaudir de nois i donzelles, ni depeixos i tot el que comporti una vida luxosa engendren una vida plaent, sinó
un càlcul sobri que esbrini les causes de tota tria i rebuig i que desterri les falses creences apartir de les quals s'apodera de les ànimes la major confusió.

1. Com es defineix el plaer i en què es distingeix?

Mai no es repeteix prou que el plaer per a Epicur, no ésqualsevol plaer i que, per contra, només és valuós allò que augmenta la nostra felicitat sense provocar un augment del dolor. No tots els plaers són bons perquè, en aplicació delque Bentham anomenaria un càlcul felicitari, n'hi ha que, simplement no surten a compte. Un exemple interessant és el de l'homosexualitat. A la Carta a Meneceu condemna el plaerque cerquen els dissoluts i els cràpules i les festes contínues que comporten gaudir de jovenets. Per a Epicur l'amor de tipus sexual no és en general recomanable en la mesuraque el plaer autèntic no és de caire físic, sinó espiritual. El savi no s'ha de deixar arrossegar per cap passió (i això inclou l'enamorament). Tampoc no és vàlid el model d'amorplatònic dels noiets, perquè constitueix una mena de paternitat espiritual que Epicur rebutja: els savis són amics i, per tant, es consideren de igual a igual. El savi epicuribusca la mesura i un plaer sense discerniment no seria autèntic. La sexualitat ha de ser, també, usada amb moderació, com el menjar i com totes les altres coses bones de la vida.