Epistemologia

Epistemologia:
Part de la filosofia que s’interroga sobre la naturalesa, l’origen i la veritat dels nostres coneixements, és a dir, s’encarrega d’estudiar els fonaments, els límits, les condicions, la possibilitat i els problemes relatius al nostre saber.
Coneixement:
Qualsevol contingut mental que creiem que representa o correspon a alguna realitat
Sensible: es refereix a realitatscaptables pels sentits.
El seu contingut es sempre d’objectes o fets concrets. Es tracta de representacions mentals concretes, determinades i úniques. Dues classes:
Perceptes: provocades per la presència de l’objecte als nostres sentits.
Imatges: vénen a la ment sense que els ojectes siguin presents als nostres sentits.

Intel·lectual: no es refereixen a objectes i a fets determinats, sinó a classesd’objectes i fets. A aquests continguts mentals s’anomenen conceptes o idees. Un concepte és una representació mental que implica abstracció i selecció de les notes essencials, definitòries d’un objecte o fet i que és aplicable a diferents individus.
Unint diversos conceptes formem els judicis o proposicions.
Encadenant diversos judicis formem raonaments.
En general als conceptes, judicis iraonaments els anomenem pensaments.
Pensem amb el pensament i percebem amb els sentits.

Racionalistes o intel·lectualistes: donen molta importància al coneixement intel·lectual.
Empiristes: l’únic coneixement autèntic és el sensible i intel·lectual no és més que una derivació d’aquest.

Origen del coneixement:
Els nostres sentits provenen:
Dels nostres sentits
De les informacions donadesper altres
De les inferències fetes per nosaltres mateixos (inductiva i deductiva)
Molt filòsofs creuen que hi ha un altre origen, el de la raó. Moltes de les nostres idees (com les abstractes) no poden provenir de cap de les fonts esmentades, no ens poden venir de fora sinó que ja formen part de la nostra raó des del naixement (idees innates)

Racionalisme
Postura que atorga a la raó unpaper primordial en el coneixement considerant-la l’única amb la que es pot accedir al coneixement vertader. Són sovint dogmàtics.
Iniciat per Parmènides (V a.C) i culminat per Plató el qual considerava que totes les idees provenien de la raó.
Iniciat per Descartes al XVII. Principals representants: Descartes, Spinoza, Leibniz i Malebranche.
La raó és l’única facultat amb la que es pot dirigirl’home al coneixement de la veritat. Els judicis fets a partir del sentits, la imaginació o la passió són enganyosos.
Amb el poder de la raó es pot extreure d’ella les veritats primeres i fonamentals i a partir d’elles es possible obtenir totes les altres per deducció. La doctrina que creu que hi ha idees innates, connaturals a l’enteniment, es diu innatisme.
Empirisme
Postura que considera que lafont dels nostres coneixements és l’experiència (coneixement per l’observació directa).
Negació d’idees innates. La ment està per naturalesa desprovista de tot coneixement, és com un full en blanc on hi escriu l’experiència. La ment únicament combina les idees simples de la sensació i de la reflexió per a obtenir idees complexes, és a dir, no hi ha res a l’ intel·lecte que no hagi estat abans enels sentits.
Associats a les ciències de l’observació. Primers representants són: Locke, Berkeley i Hume. Rebuig envers allò transcendent, metafísic.
Intel·lectualisme i Apriorisme
Representats per Aristòtil i Kant, són postures que creuen que el nostre coneixement s’origina amb la intervenció combinada de la raó i experiència.
L’ intel·lectualisme, la raó llegeix en l’experiència através d’un procés d’abstracció fins a obtenir una captació de l’essència de les coses sensibles. Els objectes són captables pels sentits i l’enteniment els despulla de les seves qualitats sensibles particulars i descobreix en ell la seva forma.
En l’apriorisme, la raó condiciona la forma de tots els nostres coneixements. La sensibilitat i l’enteniment aporten elements innats però aquests...