epistemologia

EPISTEMOLOGIA DEL TREBALL SOCIAL

Curs Acadèmic: 2013/2014
Tipus d’assignatura: OBLIGATÒRIA
Grup: (2n CURS )
Crèdits ECTS: 6 CRÈDITS
Professor: Toni López

Llenguatge i Pensament
(Validesa del pensament i la investigació científica)
Llenguatge

Transformador del coneixement (normes)
Ex: Pont / Brücke

Relació

Aparença dels fets separat

Llenguatge específic:
Regles
MètodesTècniques

???

“Objectivitat”

Objecte d’estudi

Llenguatge propi de la ciència

Mitjà

camp
Estudi d’aquest llenguatge

Font: Flach & Kakas, 2000: 7.

Lògica (condicions formals)

“Podem parlar de ciència quan utilitzem un coneixement argumentatiu i
un llenguatge (que denominem científic) compost per un cert sistema
d'enunciats, referits a un camp empíric determinat.”Castro Nogueira, L., Castro Nogueira, M. Á., & Morales Navarro, J. (2005).
Metodología de las ciencias sociales : Una introducción crítica. Madrid: Tecnos. pp.24

Ciències Socials. Mètodes i corrents metodològiques
*1

CCSS
Accions socials

*Ponència
*2

Metodologia i investigació
Riscos - potencialitats

Retrato de Galileo Galilei pintado por
Sustermans Justus
1564-1642
SirFrancis Bacon
1561-1626

Jean Antoine Nicolas Caritat,
marquès de Condorcet
(1743-1794)

Claude-Henri de Rouvroy, conde
de Saint-Simon (1760-1825)

Montpellier Isidore Auguste Comte
(1798-1857)

Mètode:

*3

*4

Investigació i comprensió
Cosificació - antropomorfismo

*5

Podem considerar com a ciència a les CCSS // Home
subjeste-objecte d’investigació?
*6

Hobbes, Th.Smith, A.
Comte, A.
Spencer, H.
Durkheim, E.
Weber, M.

-ResumPensament clàssic
Realisme

accés

Veritat
El subjecte atorga

Certesa

Positivisme
Tª Critica de la Societat

Observació o percepció
Mediació de la societat en la que es viu

Integració de l’Observador en l’observació

“Introspecció Simpatètica”

L’EXPLICACIÓ (aproximació històrica-crítica)
Els límits, nosempre clars, entre explicació i descripció,
s'interrelacionen, però proporcionen respostes a preguntes diferents
Etimologia:
Explicació, designa el procés mitjançant el que es desembolica el
que es trobava plegat o embolicat, es fa present el que es trobava
latent.

Sentis del terme
explicació

a) Explicació que donen raons, fent intel·ligible el que
no és de forma directa
b)Explicació com a classificació conceptual
c) Explicació des de la noció de causalitat (J.S. Mill;
C.G.Hempel i Oppenheim)
Explanandum
Explanans

El coneixement en les ciències, especialment la que tracta amb sistemes
tancats, permeten predir esdeveniments. Però les Ciències Socials (CCSS)
tracta amb sistemes oberts, per la qual cosa la possibilitat de predicció queda
molt més restringida (Barman,2001; Catells, 2000; Habermas, 1987).

L'explicació també és diferent a establir tipologies i taxonomies. Establir
tipologies poden ser de gran utilitat per conformar l'explicació, perquè permeten
establir un ordre, un exemple conegut poden ser les tipologies establertes per
Esping-Andersen (1990) sobre el règims de l’estat del benestar.

Les explicacions proporcionen possibles causes delsprocessos socials, els
que poden ser canviants en el temps, perquè els estats o esdeveniments covarien
en el temps i en l'espai.

L'acció dels agents (IM) és l'entitat central de la investigació social com a pas
intermedi en una estratègia de motius que busca comprendre el canvi a nivell social
(Hedström, 2005:2-5).

Cinc tipus d’explicacions particulars, que responen a preguntes ambmatisos diferents

1. L’explicació per lleis de cobertura o monològic-deductivo en ciències
socials
La explicación nomológica-deductiva presenta la siguiente estructura
(Hempel, 1965):
Condición inicial C1,C2,…
Ck
explanans
Leyes de cobertura
L1, L2, … Lr
Conclusiones
E
Oraciones explanandum
En paraules de Hempel, “l’explanandum és una conclusió lògica del
explanans”. L'explicació...