Era El Temps En Què Ja Hi Havia Déus

EL PENSAMENT MITOLÓGIC

Era el temps en què ja hi havia déus, però encara no existien les races mortals. Quan també els va arribar l’hora marcada pel destí, els déus les van modelar a l’interior de la terra amb una barreja de terra i foc i de les coses que es podien fondre amb el foc i la terra. Arribat el moment de treure-les a la llum, els déus van manar a Prometeu i Epimeteu que distribuïssinentre totes les qualitats. Epimeteu va demanar a Prometeu que li deixés encarregar-se de la distribució. “Quan la tingui feta –li va dir– tu la inspeccionaràs”. Concedit el permís, Epimeteu es va posar a la feina. Va atribuir a uns la força, sense la velocitat; els més febles els va dotar de lleugeresa; a d’altres els va concedir armes defensives, i per als qui n’estaven mancats va idear altresqualitats que els asseguraven la salvació. Als qui revestia de petitesa els va concedir la fugida alada o la llar subterrània. Als qui va millorar en grandària amb això mateix els va deixar fora de perill. I així, en general, mantenia el repartiment equilibrat: amb la seva inventiva va tenir cura que cap ésser no desaparegués [...].
Després que els va haver dotat prou contra l’agressivitatrecíproca, es va ocupar de defensar-les contra les intempèries provinents de Zeus, revestint-les de pèls atapeïts i de pells espesses, adequades per protegir-se del fred i també resistents a el calor, i per dormir, les va dotar d’un jaç natural adient a cadascuna. Algunes les va calçar amb peülles; d’altres amb cuirs gruixuts i sense sang. A continuació va procurar per a unes un tipus d’aliment, i perd’altres un altre: per a unes, les herbes de la terra, per a d’altres els fruits dels arbres, per a d’altres les arrels. A alguns animals els assignà com a aliment la carn dels altres. Va dotar-ne alguns d’escassa fecunditat, i les seves víctimes d’una fecunditat extraordinària, de manera que els facilitava la salvació de l’espècie. Però Epimeteu, que no era prou savi, ja havia consumit totes lesfacultats a favor dels irracionals i encara li quedava per dotar l’espècie humana, per la qual cosa no sabia què fer.
Quan es trobava en aquesta dificultat es va presentar Prometeu, que venia a fer la seva inspecció. Va veure totes les espècies equipades convinentment, però l’ésser humà, un, descalç, sense jaç i inerme. I ja era allí el dia marcat pel destí en què l’ésser humà sortiria a la llum des delsi de la terra.
Prometeu, davant aquell entrebanc, per tal de procurar a l’ésser humà alguna eina de salvació, va robar a Hefest i Atenea la saviesa tècnica i el foc (ja que sense el foc era impossible adquirir aquell habilitat i fer-ne ús) i el va regalar a l’ésser humà. Així va entrar en possessió de la saviesa útil a al vida. Però li faltava la política que era al costat de Zeus. Prometeu notenia tems d’arribar a l’acròpolis en què es trobava l’estatge de Zeus, i –a més– a les portes hi havia sentinelles terribles. Però va entrar d’amagat al taller en què Atenea i Hefest exerceixen amb amor el seu art, de manera que va robar la tècnica de la forja, que pertany a Hefest, i les altres que pertanyen a Atenea, i les va lliurar a l’ésser humà, que així va poder disposar de recursos per lavida, mentre que Prometeu, per culpa d’Epimeteu, era, segons es diu, acusat de robatori.
Com que l’ésser humà participa del que és diví, es va distingir per damunt de tot, pel culte als déus; va començar a construir altars i imatges divines; de seguida va adquirir l’art d’articular sons i paraules, i va inventar l’habitació, el vestit, el calçat i el llit, i els aliments extrets de la terra. Enprincipi, els animals així equipats vivien dispersos; no hi havia ciutats. Eren destruïts pels animals salvatges, sempre més forts que ells; i amb la seva artesania en tenien prou per alimentar-se; però no per defensar-se en la lluita contra les feres, ja que l’ésser humà li mancava la tècnica política, de la qual és part l’art de la guerra. Van mirar, doncs, de reunir-se i salvar-se mitjançant...