ererere

ererereerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr-
rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr-rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr-
rrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr



erewrwere

err

e
r
e
re
r
e
rewrewrewrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr
sembla, per pensar amb més garanties. Jo me’l miravai de cop li vaig dir:
- Vós i jo el que hauríem de fer és barallar-nos. Si portés armes com vós ja us ho diria d’una altra manera...
- No –digué-, no valdria. De fet estemfora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien homologats oficialment. El que hem de fer és mirar d’entrar al camp, i allí, si ens toca, ens les mesurarem.Provàrem fins a deu vegades d’entrar a la batalla, però una paret de bales i de fum ho impedia. Per mirar de descobrir
e
Va acostar-se’m i amb un accent estranger molt marcat empreguntà:
- ¿Que em podríeu dir si vaig bé per anar a l’Ajuntament d’aquest poblet?
(Per allí, la setmana passada, hi havia un poble.)
- No sigueu ase –vaig dir-li-. Se usveu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.
Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que denotava la seva ràbia replicà:
- Ja m’hosemblava, que no ho havien previst tot –respongué-. Què em falta? Quin és el detall que m’acusa?
- Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostregeneral el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.
- L’hem tret d’un diccionari –va dir-me amb tristesa.
Es va asseure al meucostat, aguantant-se el cap amb les mans, segons sembla, per pensar amb més garanties. Jo me’l mirava i de cop li vaig dir:
- Vós i jo el que hauríem de fer és barallar-nos

re