Erich fromm

1. Erich Fromm (1900-1980)
Erich Fromm va ser un important psicòleg social, psicoanalista, filòsof i humanista alemany. Va néixer el 23 de març de 1900 a Frankfurt (Alemanya) i va morir el 18 de març de 1980 a Muralto (Suïssa). Era descendent d'una família de jueus que com moltes altres, va haver d'emigrar als Estats Units després de l'ascens de Hitler al poder.
Fromm va ser membre delInstitut d'Investigacions Socials de la Universitat de Frankfurt, i va participar activament en la primera fase de les investigacions interdisciplinàries de l'Escola de Frankfurt, fins que a finals dels anys 40 va trencar amb ells a causa de la seva heterodoxa interpretació de la teoria freudiana (va intentar sintetitzar en una sola disciplina el Psicoanàlisi i els postulats del Marxisme) ja que vadesencaixar el pensament de l'Escola de Frankfurt, principalment per aquesta interpretació diferent de les investigacions de Sigmund Freud. Va ser Fromm un dels principals renovadors de la teoria i pràctica psicoanalítica a mitjans de segle i és considerat un dels majors pensadors del segle XX.
Podem dir que la teoria de Fromm radicava en una combinació dels pensaments de Freud i Marx. Perdescomptat, Freud va emfatitzar sobre l'inconscient, els impulsos biològics i la repressió. En altres paraules, Freud va postular que el nostre caràcter estava determinat per la biologia. D'altra banda, Marx considerava a les persones com a determinants per la seva societat i més especialment pels seus sistemes econòmics. Fromm va afegir a aquests dos sistemes deterministes alguna cosa bastant estranya aells: la idea de llibertat. Ell animava a les persones a transcendir els determinismes que Freud i Marx els atribuïen. De fet, Fromm fa de la llibertat la característica central de la naturalesa humana.
Aquest pensament queda clarament desenvolupat en les obres que va publicar, entre les quals destaquen "La por a la llibertat" (1941), una de les seves obres més rellevants, per no dir la que més,on explica la situació de l'home en la moderna societat industrial i la paradoxal noció de llibertat/esclavitud que es produeix en alliberar-se dels vincles de la societat tradicional, caient pres dels nous paranys del consum i l'estandardització cultural. Altres obres conegudes del mateix autor són: "L'art d'estimar" (1956) , cas on Fromm va analitzar la capacitat d'estimar i "El cor de l'home"(1964) on ens explica, que l'home té com a eix l'enunciació i caracterització de dos síndromes, el de “creixement” (amor a la vida, a la independència i la superació del narcisisme) i el de “decadència” (amor a la mort, a la simbiosi incestuosa i al narcisisme maligne). En aquestes obres ja es pot apreciar la diferència entre el pensament de Fromm i el de la seva antiga escola, l'Escola deFrankfurt. Però va ser posteriorment, en la seva obra titulada "Psicoanàlisi de la societat contemporània", on Fromm sentà les bases del seu pensament, al com defineix ell mateix com psicoanàlisi humanista i sobre el qual desenvolupà les seves posteriors obres.

2. La sublevació del creients envers la religió
El tema que tractarem en aquest assaig té a veure amb la força que exerceix l’esglésiasobre els creients. Hem triat aquest tema perquè creiem que és un exemple molt clar de por a la llibertat en relació a que si hom no obeeix a l’església serà castigat, és molt semblant a la denominada dictadura de la por, la qual s’aprofita d’aquest fet per imposar els seus criteris sense condició alguna, i també perquè volem saber el perquè els creients donen per irrefutables i acaten les doctrinesimposades per l’església.
Amb el pas del temps i de forma paulatina, l’església ha anat perdent poder. El poder de l’església temps enrere era ferm i mai es posava en dubte, doncs fer-ho et podia arribar a arruïnar la vida (fins i tot a treure-te-la, com en temps de la Inquisició), ja que l’església tenia potestat sobre els terrenys, així com el seu notori poder econòmic i sobre la gent, que...