Erik el Belga

Per què hem realitzat aquest treball?
Quan vam saber que havíem de realitzar un treball per aquesta assignatura de mercat artístic vam pensar en parlar de la figura d’Erik el Belga ja que durant la nostra estada en les practiques al Museu de Lleida era un nom que sentíem normalment. Per això ens vam interessar en poder conèixer tant la seva vida com tots els robatoris que havia realitzat, elper què actualment no es troba en la presó així com que hi havia de veritat i mentida darrera d’aquesta figura.
Un dels altres factors va ser que ens interessa l’art gòtic i el romànic i és l’art d’aquest període el que majoritàriament va robar Erik el Belga.
També volíem explicar la relació amb la conservadora del Museu de Lleida Carme Berlabé quan va descobrir el tapís robat a Roda d’Isàbena jaque va ser la nostra tutora durant totes les pràctiques al Museu de Lleida.
Per tant, creiem que era un tema molt interessant que ens permetia a través d’un personatge introduir-nos dins el món del mercat artístic i el contravent de peces d’art.
Disseny metodològic
Ha estat bastant complicat realitzar aquest treball ja que no existeix cap publicació específica i objectiva sobre la figurad’Erik el Belga. Per tant, per a realitzar aquest treball ens hem tingut que basar en articles publicats en premsa, entrevistes, documentals, i bàsicament amb la profunda lectura de la seva autobiografia Por amor al arte: memoria del ladron màs famosos del mundo, de la qual més endavant parlarem. Així com també ens hem basat amb la opinió dels testimonis que el recolzen i hi estan a favor, així com elsque no. En aquest segon cas, ens basarem en dues entrevistes: la primera a la conservadora del Museu de Lleida Carmen Berlabé per això poder extreure informació directa sobre la recuperació del tapís, i en segon lloc l’entrevista al mossèn
Per tant, totes les fonts bibliogràfiques i documentals utilitzades són subjectives, així com a més a més ens hem de fiar de la paraula d’un lladre.ROBATORIS I TRÀFIC D’OBRES D’ART:
Per començar i entendre el món de robatoris i tràfic d’obres d’art en el qual es movia Erik el Belga, explicarem, a grans trets, els seu funcionament i veure el panorama actual dels fets. Tothom sap que els robatoris d’obres d’art i antiguitats no és cap fenomen recent ja que sempre hi ha hagut espoliacions artístiques, com per exemple la profanació de tombes a l’AnticEgipte o la conducta habitual dels exèrcits vencedors de considerar els tresors artístics com el botí de guerra.
A Espanya s’observaria un increment de robatoris a partir de la dècada dels seixanta amb l’arribada al territori espanyol de la figura d’Erik el Belga (René Alphonse Ghislain Vanden Berghe), i a la resta d’Europa aquesta onada de robatoris es produiria a partir de la dècada delssetanta.
Tant a l’Estat espanyol com a la resta Europa els robatoris d’obres d’art es cometen en: domicilis, edificis religiosos i museus, tot i que en aquest últims són pràcticament insignificants.
Els robatori a domicilis es duen a terme principalment en les segones residències que estan desocupades durant tot l’any, i en les finques particulars d’alt nivell social i econòmic. Aquests robatoris endomicilis privats afecten a Catalunya, València, Madrid i Múrcia, ja que són les zones econòmicament més desenvolupades.
Les comunitats autònomes més afectades pels robatoris en llocs religiosos són Castella i Lleó, Galícia, Navarra i La Rioja, tot i que Erik el Belga també va actuar a Catalunya i Aragó. Aquesta situació es deguda a la quantitat d’aquest tipus d’immobles i a les escasses mesuresde seguretat de les quals disposaven i disposen ja que la majoria es troben en punts aïllats o en poblacions petites i per la falta de clergat responsable de la conservació de les peces. Per poder prevenir i lluitar contra la delinqüència s’aconsella millorar les mesures de seguretat de les esglésies creant museus diocesans i parroquials per a dipositar les obres, fer catalogació i inventari...