errgeg


1. Els mites no fonamenten la moral d’un poble, o la seva concepció de la vida, sinó més aviat al contrari: són aquestes les que creen els mites justificadors. La manera de viure nòmada delspastors bíblics, perillosa i imprevisible, dóna preeminència a la força bruta i, com a conseqüència, a l’home sobre la dona; el relat de la creació a Gèn. 2 racionalitza míticament aquesta situació. ¿Potsassenyalar alguns episodis dels fins aquí llegits que posin en relleu la subordinació absoluta de la dona als homes de la família, la seva cosificació?

Només començar el text ja veim representadaaquesta idea, pareix que l’únic que importa de Sarai, l'esposa de Abram, és la seva bellesa, el faraó la tracta bé perquè és bella. A les dones els valors que tenguin no els serveixen per res, ellesaconsegueixen el que volen seduint o convencent als homes, que són els que generalment tenen el poder per decidir i de prendre decisions.
A un altre fragment posterior, unes dones verges són venudescom si fossin algun bé, el propietari d’aquestes podia fer el que volgués amb elles, i aquestes no es podien oposar de cap de les maneres.
La història del món sempre ha col·locat a la dona en unaposició inferior a la de l'home, l’element important d’una família, d’una parella, del que sigui (que hi hagui home i dona) sempre és l’home.
Aquesta subordinació de la dona està estretament relacionadaamb la misogínia. La Bíblia està considerada per moltes persones per l’obra més misògina que existeix. Al Pentateuc, els cinc primers llibres de l'Antic Testament, escriptura atribuïda a Moisès,representa la part més machista. Dins aquests, es relata, per exemple, el pecat capital. Eva es vista com la causa de tots els mals de la humanitat, la primera que va fer el pecat que ens ha afectat atots. A la tradició Grega es troba un fet similar amb Pandora. L’actuació d’aquestes dones condemna a totes les dones a una vida de subordinació a l’home, de sofriments i de dolors. L’antic Testament és...