Erwing Goffman
ESTIGMA
La identidad deteriorada
1- Recull en unes deu línies quines són les idees principals del text.
En l'apartat del “ YO Y EL OTRO”, ens parla de les relacions entre lespersones al voltant
d'unes normes, i a comprendre la posició que adopten les persones estigmatitzades; com es
senten, la visió que tenen d'elles mateixes, dels normals que els envolten i dels mateixosestigmatitzats.
Ens raona la necessitat de sentir-se normal i d' amargar la seva condició d'estigmatitzat per
seguir integrat i no ser senyalat per la societat. Introdueix diferents conceptes; elde desviat
normal, que el defineix com aquella persona que forma part d'un grup d' estigmatitzats però
que no se'l considera com a tal, parla sobre l'estigma i la realitat destacant les relacionsque
s'estableixen entre dues perspectives ( estigmatitzats i normals), i per últim ens parla de les
divergències i la desviació, fent referència a un grup de persones que comparteixen certs
valors iactuen en funció d'aquests.
2- Posa un exemple d'un col·lectiu que es pugui trobar en aquesta situació
d'estigmatització descrita per Goffman i destaca quins elements de desvalorització
socialexisteixen que provoquen la seva exclusió o privació d' accés a determinats
recursos o relacions socials.
Un col·lectiu afectat podria ser el de “ les dones”. El problema de la dona es veu reflectit enla
construcció social, ja que ser dona molts cops pot aparèixer com un estigma, entenen com
estigma una situació on l' individuo es troba limitat per arribar a una acceptació social.
Enl'actualitat segueixen existint pràctiques com l'ablació, feminicidis 1, violència física cap a les
dones, llenguatge sexista; elements de desvaloració que segueixen vigents en la nostra
societat.
Fins a diad'avui el perfil i les tasques de les dones s'han anat construït en el nostre entorn,
sense ser la mateixa dona qui decideixi quin paper jugar; descrivint-nos com a dones de casa,
sostenidores del...
Regístrate para leer el documento completo.