es lo que hay

Al mateix temps, aquest any, Iberia ha posat en venta al seu proveïdor de càtering “Iberswiss” en el que operava des de 1985 amb un capital del 70% (l´altre 30% està en mans de la companyia Suïssa “Gate Gourmet”). Açò es degut a que Iberswiss no garantitzava el suministre general dels servicis en tots els destins de la xarxa, ja que sols opera en Madrid, Barcelona i Màlaga.
Per aquest motiu,Iberia està buscant a un proveïdor únic que li oferisca servicis en els 100 destins on opera (nacionals e internacionals). Per lo que el grau de poder del proveïdor es alt, ja que existeixen molt poques empreses de càtering aeri (concretament dos a Espanya: “Gate Gourmet” y “Newrest”)
o Intensitat d´accions de màrqueting: es refereix a totes aquelles estratègies de venta, de comunicació i campanyespublicitàries que realitza la empresa, a curt i a mitjà termini, per a donar a conèixer als seus clients o possibles clients, els seus servicis e intentar que aquests els perceben com a productes distintius.
Per lo tant, es pot dir que les aerolinies no tenen molta intensitat d´accions de màrqueting, és a dir, no inverteixen recursos elevats en aquest apartat, per lo tant podem considerar-ho comuna AMENAÇA.


o Grau de diferenciació: es tracta de la percepció que tenen els clients d´un producte o servici com a diferent. Es a dir, a major diferenciació, menor intensitat de la rivalitat en preus, ja que el client manté les seues preferències a pesar de les possibles guerres de preus entre competidors.

En aquest cas també hi ha que separar entre preu i qualitat degut a que el grau dediferenciació serà distint per a les aerolinies de baix cost (que competeixen en preus) i per a les de bandera (que competeixen en qualitat).
Per lo tant, els clients que es menegen més per lo econòmic van a estar en un canvi continu, ja que sols miren que el preu del bitllet d´avió siga més barat, sense importar massa la companyia en que viatgen. Açò significa que el grau de diferenciació esbaix, per lo que la rivalitat de preus serà elevada, per lo que suposa una AMENAÇA per a les distintes companyies.
En canvi els clients que es menegen més per la qualitat del servici, van a ser més fidels al “status” de la companyia, a la confiança, a les comoditats, etc., és a dir, no van a estar dispostos a canviar de companyia fàcilment (hi haja o no guerra de preus) , per lo que el clientperceb una alta diferenciació, per el que es considera una OPORTUNITAT.

















• Competidors Potencials: son empreses que volen entrar a competir en una industria. El número de competidors potencials augmentarà a mesura que el grau d´atractiu d´un sector industrial augmenta, és a dir, hi haurà menys atractiu si les empreses aconsegueixen entrar a competir en condicionssimilars a les dels competidors actuals.
L´aparició de noves empreses depèn de les barreres de entrada (dificultats que enfronta una empresa al entrar en un mercat). Algunes d´aquestes barreres poden ser:

o Inversió necessària: en determinats sectors la inversió econòmica que es necessita sols per a poder formar part, es tan gran que les empreses no poden afrontar-la.
El sector de les aerolínies,es un sector molt tancat on es requereixen molts recursos i molta financiació econòmica.
Per lo tant, ens mostra una clara OPORTUNITAT per a les aerolinies que ja estan implantades en el sector.


o Barreres legals i administratives: són imposades per els organismes superiors i el Govern. Es tracta de la obtenció de llicències expedides per autoritats públiques, patents, requisits relacionatsamb el medi-ambient, etc.
Segons l´Ordre 321006 de 12 de Març de 1998, s´estableixen certes normes per a poder concedir i mantindre les llicències de explotació a les companyies aèries.
Per a poder aconseguir dites llicències, es tenen que complir una sèrie de requisits i condicions establides. Per a acreditar que es compleixen totes i cada una de les condicions plasmades en el Reglament...