ES QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel


És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
Itreu branques d'una mata,
El casalot del pirata
És un ampli gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Emvesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
—O la lluna que s'afina
En morircarena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.





Comentari:
Josep Vicenç Foix va néixer a Barcelona el 1893 i va morir al mateix lloc el 1987. Va ser un poeta influenciat perel noucentisme i fascinat per les avantguardes. Foix va començar a escriure una mica abans de la Guerra Civil Espanyola, però es va començar a veure com un gran poeta cap a la dècada del 50. Vacol·laborar en moltes revistes importants catalanes, i també va destacar com a difusor del nou art d’ avantguarda. La guerra civil espanyola i el franquisme estronquen el seu treball periodístic. D'entre laseva obra poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de lesLletres Catalanes. Foix va ser un dels primers cinc membres i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
El tema del poema parla sobre la il·lusió dels somnis, també podem veurecom alguna cosa més íntima. En la primera estrofa es descriu l’escenari en el que es mou el autor, a prop del mar. En la segona estrofa veiem com si es fes una caricatura d’ell, i en la última...