Escala assembleas

L’ESCALA DE L’ASSEMBLEARISME INFANTIL:


1. Assemblea manipulada

És l’assemblea en la que els infants són utilitzats per aprovar decisions prèviament consensuades per l’equip de monitores i crear una il·lusió de participació.

L’assemblea sovint es manipula en el moment en que una persona adulta mediatitza la presa d’una decisió, per exemple mostrant els suposats avantatges iinconvenients que serien conseqüències de tal o qual decisió. Fent això mostra la seva pròpia preferència per una o altra opció, els seus propis prejudicis, fet que influencia enormement la decisió del grup, decantant la majoria de l’opinió a favor de les propostes adultes.

En aquest àmbit, les decisions no s’imposen autoritàriament, però si indirectament, a través de la personalitat de l’educadora, ode l’efecte que l’equip de monitores causa en els infants. Aquests són obertament els qui exerceixen no només la coordinació o moderació de l’assemblea, sinó que es converteixen en els líders de l’assemblea. En la mesura que les decisions es prenen per la influència de la persona adulta, l’emancipació dels infants (autodeterminació i alliberament) no es produeixen.

Per a resoldre la qüestió delsavantatges o inconvenients de prendre una decisió, en comptes de dir quins són, és força més pedagògic demanar que sigui tot el col·lectiu qui provi d’identificar-los.

Evidentment, l’assemblea pot ser manipulada d’altres maneres. Caldrà saber identificar les situacions en les que es produeix i respondre adequadament. D’altra banda, la manipulació d’una assemblea no és tant fruit d’unavoluntat premeditada com d’una pulsió inconscient, i per tant cal estar atent als processos intragrupals que vagin desenvolupant-se, a les rutines que s’estableixen, als rols que es consoliden, a l’actitud de les pròpies educadores vers l’assemblea,…


2. Assemblea decorativa

És aquella en la qual els infants desenvolupen un rol merament accesori, decoratiu, i per tant, mancat d’intervencióconscient. Els infants són espectadors de luxe d’una representació d’assemblea, doncs aquesta no es desenvolupa en funció dels interessos dels infants sinó pels de l’equip de monitores. Tot i això, els infants són mostrats com els grans beneficiaris de la decisió presa.

En aquest cas, l’error radica en la pròpia predisposició de l’equip educador vers l’assemblea en la mesura que aquesta ésconsiderada més com un element decoratiu, purament formal, que no pas com l’eina d’autogestió col·lectiva. Fer assemblees sense que aquestes guardin relació amb les inquietuds i necessitats dels infants no suposa avançar en el procés emancipador sinó que estableix un nou intent de canviar les formes per tal de no canviar el fons. Persisitir en aquest tipus d’assemblees és contraproduent, doncs s’esgotaràpidament un recurs, el de l’assemblea, que queda en descrèdit davant dels infants.

En una assemblea amb aquestes característiques pot haver-hi aparença de consens, però allò que s’aprova no reflecteix la voluntat del col·lectiu d’infants sinó la de l’equip de monitores. Les assemblees, com en el cas de l’assemblea manipulada, semblen més un tràmit que no pas l’eix vertebrador d’una pedagogiaemancipadora. Es fan de cara a un suposat públic, perpetuant un com més el culte a la imatge i al miratge, propietat registrada i valor refugi del neoliberalisme.


3. Assemblea simbòlica

És aquella en la que els infants semblen parlar i intervenir per sí mateixos, fins i tot utilitzant els formalismes assemblearis, però que en realitat només repeteixen les consignes de l’equip de monitores odiuen el que aquest esperava sentir. L’assemblea és merament aparent si els infants no expressen el que volen.

El risc principal és la pròpia autocomplaença de l’equip de monitores quan les assemblees discorren perfectament ajustades al guió predissenyat, doncs ella mateixa impedeix reconèixer que el camí pres no és fruit de la decisió lliure dels infants sinó de les persones adultes.

A...