Escanyapobres
Páginas: 32 (7997 palabras)
Publicado: 27 de octubre de 2010
"L'Escanyapobres" (1884), de Narcís Oller (1846-1930)
FO per Lluís Busquets i Grabulosa
0. Font de lectura
Les pàgines d'aquesta Anàlisi i Comentari de Text (ACT) sempre fan referència a L'Escanyapobres , estudi introductori d'Alan Yates; col. "El Garbell", 5 (Barcelona: Ed. 62, 1981).
1. Eix de Producció
Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930) va escriure L’Escanyapobres enquinze dies a les primeries del 1884 fruit, segons assegura ell mateix, de la «dèria d’escriure» i de crear una obra sòlida i meritòria mogut per l'ambició d'una "glòria merescuda"». El text va ser premiat als Jocs Florals del mateix any —«la meva labor tingué la sort d’escaure als senyors del Consistori, i jo la d’obtenir ensems el premi que cobejava», assegura Oller a les seves Memòriesliteràries. Història dels meus llibres (Barcelona:Aedos,1962)— i, després de dues edicions independents en successió ràpida (1884, 1886), seguides per dues més els anys 1903 i 1909 (a la prestigiosa "Biblioteca Popular de l'Avenç"), també va ser traduïda al castellà[1] per R.Altamira («El esgaña-pobres», 1897) i al francès per Albert Savine («Le Rapiat», 1899). L’obra va obtenir d’immediat un cert èxit, quees va sostenir un temps, coincidint amb una de les etapes de més gran productivitat literària a Catalunya. Després de l'edició de les Obres completes de 1928 (sense el subtítol "Estudi d'una passió"), el 1934 se’n va fer una altra edició amb boixos de G. Viader i el 1946 una d’il·lustrada per Opisso. Dos anys més tard, el 1948, s'editava dins Obres completes de la "Biblioteca Perenne" del'Editorial Selecta.
En les mateixes «Memòries literàries», Oller descriu l’«Escanyapobres» com una obra «absolutament filla de la meva fantasia, sense tenir altres arrels en la realitat que alguns dels tocs de la roïnesa de l’Oleguer, trets d’un conco horriblement coquí que ja havia conegut a Valls, i alguna d’aquelles impressions sumàries que ofereix constantment a tots l’espectacle de la vida».Així i tot, que l’obra sigui «absolutament filla de la fantasia» no impedeix que es tracti d’un immillorable retrat psicològic d’uns personatges, d’una passió (l’avarícia) i d’una societat amb el corresponent canvi econòmic vers al capitalisme que aquesta patia aleshores. Oller mateix es proclama «aficionat a la psicologia»[2] i parla del «verisme» de la seva literatura. Gaziel parlarà del’«Escanyapobres» com de la «perfecta obra mestra del gènere psicològic».
En el subtítol de l’obra, «Estudi d’una passió», hi convergeixen doncs d’alguna manera aquesta inclinació cap a les descripcions psicològiques de la narrativa vuitcentista i una certa pretensió cientifista[3]. Diu Oller a les seves «Memòries literàries»: «... no pas amb més maduració ni menys velocitat —encar que el contrarisuposi el seu subtítol— vaig escriure després L’Escanyapobres...». Segons R. D. Perés, Oller va crear tres tipus de personificacions diferents de l’avarícia. En el segle XIX, segle materialista per excel·lència, quan, sota el signe del capitalisme desenfrenat, els diners assumeixen un paper d’impuls primari en les relacions socials i personals, aquest arquetipus literari adquireix un relleuespecial i uns matisos ben particulars. L’avarícia ja no és vista com un pecat capital (com en les èpoques anteriors), sinó, més concretament. com una funció aberrant dels processos econòmics imperants en aquesta societat. Oller readapta el prototipus de l'avar al medi socioeconòmic capitalista.
La figura de l’avar i el tema de l’avarícia són de llarga tradició en la literatura universal, però ésinnegable que Oller el tracta des d’un punt de vista prou original. L’avarícia és, de fet, un dels temes recurrents de la tradició realista, amb la peculiaritat que deixa de ser enfocada com a pecat capital per passar a ser considerada un funcionament econòmic aberrant en el marc de la dinàmica capitalista. Alan Yates conclou així que la novel·la realista «vulgaritza» la imatge literària de...
FO per Lluís Busquets i Grabulosa
0. Font de lectura
Les pàgines d'aquesta Anàlisi i Comentari de Text (ACT) sempre fan referència a L'Escanyapobres , estudi introductori d'Alan Yates; col. "El Garbell", 5 (Barcelona: Ed. 62, 1981).
1. Eix de Producció
Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930) va escriure L’Escanyapobres enquinze dies a les primeries del 1884 fruit, segons assegura ell mateix, de la «dèria d’escriure» i de crear una obra sòlida i meritòria mogut per l'ambició d'una "glòria merescuda"». El text va ser premiat als Jocs Florals del mateix any —«la meva labor tingué la sort d’escaure als senyors del Consistori, i jo la d’obtenir ensems el premi que cobejava», assegura Oller a les seves Memòriesliteràries. Història dels meus llibres (Barcelona:Aedos,1962)— i, després de dues edicions independents en successió ràpida (1884, 1886), seguides per dues més els anys 1903 i 1909 (a la prestigiosa "Biblioteca Popular de l'Avenç"), també va ser traduïda al castellà[1] per R.Altamira («El esgaña-pobres», 1897) i al francès per Albert Savine («Le Rapiat», 1899). L’obra va obtenir d’immediat un cert èxit, quees va sostenir un temps, coincidint amb una de les etapes de més gran productivitat literària a Catalunya. Després de l'edició de les Obres completes de 1928 (sense el subtítol "Estudi d'una passió"), el 1934 se’n va fer una altra edició amb boixos de G. Viader i el 1946 una d’il·lustrada per Opisso. Dos anys més tard, el 1948, s'editava dins Obres completes de la "Biblioteca Perenne" del'Editorial Selecta.
En les mateixes «Memòries literàries», Oller descriu l’«Escanyapobres» com una obra «absolutament filla de la meva fantasia, sense tenir altres arrels en la realitat que alguns dels tocs de la roïnesa de l’Oleguer, trets d’un conco horriblement coquí que ja havia conegut a Valls, i alguna d’aquelles impressions sumàries que ofereix constantment a tots l’espectacle de la vida».Així i tot, que l’obra sigui «absolutament filla de la fantasia» no impedeix que es tracti d’un immillorable retrat psicològic d’uns personatges, d’una passió (l’avarícia) i d’una societat amb el corresponent canvi econòmic vers al capitalisme que aquesta patia aleshores. Oller mateix es proclama «aficionat a la psicologia»[2] i parla del «verisme» de la seva literatura. Gaziel parlarà del’«Escanyapobres» com de la «perfecta obra mestra del gènere psicològic».
En el subtítol de l’obra, «Estudi d’una passió», hi convergeixen doncs d’alguna manera aquesta inclinació cap a les descripcions psicològiques de la narrativa vuitcentista i una certa pretensió cientifista[3]. Diu Oller a les seves «Memòries literàries»: «... no pas amb més maduració ni menys velocitat —encar que el contrarisuposi el seu subtítol— vaig escriure després L’Escanyapobres...». Segons R. D. Perés, Oller va crear tres tipus de personificacions diferents de l’avarícia. En el segle XIX, segle materialista per excel·lència, quan, sota el signe del capitalisme desenfrenat, els diners assumeixen un paper d’impuls primari en les relacions socials i personals, aquest arquetipus literari adquireix un relleuespecial i uns matisos ben particulars. L’avarícia ja no és vista com un pecat capital (com en les èpoques anteriors), sinó, més concretament. com una funció aberrant dels processos econòmics imperants en aquesta societat. Oller readapta el prototipus de l'avar al medi socioeconòmic capitalista.
La figura de l’avar i el tema de l’avarícia són de llarga tradició en la literatura universal, però ésinnegable que Oller el tracta des d’un punt de vista prou original. L’avarícia és, de fet, un dels temes recurrents de la tradició realista, amb la peculiaritat que deixa de ser enfocada com a pecat capital per passar a ser considerada un funcionament econòmic aberrant en el marc de la dinàmica capitalista. Alan Yates conclou així que la novel·la realista «vulgaritza» la imatge literària de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.