ESCENES I NARRACIO CONTE TRENCANOUS

ESCENES I NARRACIÓ CONTE TRENCANOUS

Era la nit de Nadal en un petit i fred poble de les muntanyes. La Clara i en Fritz, els fills de l’alcalde, miraven entusiasmats el preciós arbre de Nadal del saló, que havien guarnit al costat de la mare i el pare durant tota la tarda. Mentrestant, el senyor alcalde i la senyora alcaldessa rebien els seus convidats per al sopar de Nadal.
1.- La Clara i elFritz estan mirant l’arbre de Nadal. El pare i la mare saluden els convidats.
La Clara i en Fritz esperaven amb ànsia l’arribada de l’avi, el senyor Drosselmeyer, que durant tot l’any els portava regals i caramels. Però ells sabien que la nit de Nadal és especial: fins que no fos mitjanit no podien obrir ni jugar amb cap dels regals. L’avi va entrar curosament darrera d’una de les convidades senseque ni la Clara ni en Fritz el veiessin. Sigil·losament, va deixar a sota de l’arbre un soldat de fusta i una bonica nina de roba.
2.- L’avi s’amaga darrera de l’arbre. El pare i la mare continuen saludant els convidats.
-Mare, pare, on és l’avi? - va preguntar en Fritz.
-No ha arribat encara? – va prguntar la Clara.
-Qui no ha arribat encara? – l’avi va sortir de darrera de l’arbre i va sorprendreels nens.
-Avi! – van cridar la Clara i en Fritz a la vegada.
-Els regals, els regals!
-Ah, els regals...Us heu portat bé aquest any? – l’avi va mirar els nens molt seriós i arrufant el nas.
-Sí, avi, hem estat bons...Hem estat tan bons que...volem els regals abans de mitjanit!
-Ah, això és impossible. L’arbre de Nadal no permetrà que li traieu els regals abans que sonin les dotze de la nit. Amés, crec que ja és hora que anem a sopar...Tinc molta fam!
-Nosaltres també, nosaltres també! – van cridar la Clara i en Fritz i van córrer cap a la taula on ja els esperaven asseguts la mare, el pare i la resta dels convidats i convidades.
3.- Tothom sopa.
Després de sopar, l’avi es va entretenir fent jocs de màgia: va fer desaparèixer el tovalló, va convertir un terròs de sucre en deu caramels dementa...De sobte, va treure de la seva butxaca un paquet que ni la Clara ni en Fritz havien vist fins ara.
-Què és això, avi?
-Per a les postres.
-Ens menjarem el paquet? – va preguntar en Fritz , espantat.
-No, fill, no – rigué l’avi, mentre obria el paquet – És un trencanous.
4.- L’avi regala el trencanous a la Clara i en Fritz.
Era un trencanous de fusta, el més bonic que havien vist mai. Teniaforma de persona, era com un petit ninot que s’utilitzava per trencar la clofolla de les nous. En Fritz i la Clara van treure el trencanous a l’avi i van començar a córrer escales amunt, cap a la seva habitació. Un cop en el dormitori van començar a barallar-se pel trencanous; els dos volien ser el primer a trencar les clofolles de les nous per a les postres. Van estirar cap a aquí, van estirarcap a allà, i al trencanous se li van trencar els braços i les cames.
5.- La Clara i en Fritz es barallen pel trencanous.
-És culpa teva, Clara! Ja no m’agrada, ja no podré trencar les clofolles de les nous.
-No Fritz, és culpa teva, tu has trencat el trencanous. Ara, l’avi s’enfadarà.
El trencanous va quedar estès al terra de l’habitació, el cos per aquí, un braç per allà...
Quan tots elsconvidats havien marxat, van sonar les dotze, però ni la Clara ni en Fritz se’n van adonar perquè s’havien quedat adormits al sofà.
Entre el pare i la mare els van agafar en braços amb cura i els van portar al llit.
6.- La Clara i en Fritz estan dormint.
Al cap d’una estona la Clara es va despertar i va recordar que el terra de l’habitació era ple de trossos del trencanous que els havia regalat l’avi. Vabaixar del llit en silenci per no despertar en Fritz, va recollir cadascuna de les parts dels trencanous i les va unir. El trencanous va quedar gairebé perfecte: la Clara havia fet un bon treball.
7.- La Clara arregla el trencanous.
De sobte, va sentir un soroll molt estrany a l’habitació de les joguines. Va córrrer cap al soroll i va veure, amb els seus propis ulls, com els ratolins lluitaven...