escenificacion de la politica


ESPECTACULARITZACIÓ DE LA POLÍTICA
SOCIOANTROPOLOGIA


09/01/2014
Marina Ibarra
Neus Maria Botsmann


Degut a la importància que ha anat adquirint el llenguatge no verbal en la política aquesta s’ha arribat a considerar un espectacle.

Tot i que solem donar més importància a allò que diuen les paraules, la major part de la comunicació humana ve donada per l' informació que ensarriba a partir del llenguatge no verbal, es a dir fora de les paraules, com podria ser el to de veu, els nostres gestos, distancies, postures, les múltiples expressions facials, es a partir d'aquesta comunicació no verbal quan realment sabem amb qui estem tractant, quines son les seves intencions, les seves idees i allò que està sentint.

Actualment presenta doncs una codificació de signes englobantdes de gestos mínims fins a els decorats, la música, la vestimenta, etcètera. En definitiva tot allò que envolta el discurs d’un polític.


L’objectiu de tota política és que el partit guanyi. S’ha demostrat fa relativament poc que la clau per a la victòria d’un polític és mostrar davant un públic i/o massa autoconfiança, felicitat, energia i autoritat. I els estudis han demostrat que lacomunicació entre un 93 i un 80 % de un discurs polític és no-verbal, és a dir, que el text que es diu en un discurs polític te una disminuïda importància del 7-20%. Per tant el polític agafa la consciència i codifica el seu discurs: es fixa en com parla, com es mou, on esta situat, que comunica ja que és majoritàriament aquets aspectes estableixen una relació més ràpida entre emissor i receptor.

Esdegut a aquesta presa de consciència de l' importància del llenguatge no verbal s' arriba a codificar la política com a espectacle, per tant els seguidors d' un partit són el públic i quant millor sigui la posada en escena, els decorats, la propaganda mitjançant cartells, fotografies, banderes, etcètera i "l' actuació" del polític, millor reaccionarà el públic que rep el missatge i més votsobtindrà l' emissor, el polític que realitza el discurs.

Diversos estudis treballen sobre el citat funcionament del cervell, d’aquesta manera es demostren que quan veiem i/o escoltem un polític, aquest transmet infinites informacions i per tant els seguidors reaccionen a un somriure d’un líder o dirigent polític amb una sensació de plaer, se li disparen les àrees de la felicitat i se li dilaten elsulls. De la mateixa manera si no els agrada, se disparen les àrees de indignació i/o ira i es tanquen les pupil·les.

Altre estudi ha trobat mitjançant comparatives amb primats el per què d' algunes actuacions i comportaments dels polítics. Els primats tenen un comportament gestual similar al nostre, encara que el nostre repertori d’emocions és molt més llarg i complex. En els primats és coneixqui és el líder de la mateixa manera passa dins un partit polític. Aquest líder comú en ambos casos ha de demostrar domini per tenir èxit, i necessita el recolzament del seu clan. D’altre banda els primats dominants reten contínuament els seus rivals, com succeeix entre partits polítics. Finalment els primats per tal de guanyar popularitat fan una mostra continua de afectivitat cap a les cries,mitjançant besades, estims, etcètera; així com els polítics cap als nins.

Per tant podem dir que es dona un determinat comportament a causa d’un fet biològic, que per mitja de la presa de consciència arriba a realitzar-se de forma controlada i per tant preestudiada. També cal afegir que no sempre ha estat igual, hi ha agut una notable evolució històrica, de la mateixa manera com es comporta unlíder te molt a veure en la situació del país.

Podem dir que els orígens de l' espectacularització de la política són evidents en l' importància de la retòrica que es dona en el món grec per tal de que el discurs d' un polític fou convincent i eficaç.

En l' Edat Mitjana degut al fort pes de la religió catòlica, que d' alguna manera censurava tota mostra de sentiments o emocions, els...