Esclar
Hume diu q el coneixement huma es un conjunt de creençes basiques. Hume es empirista i tot el q pot coneixer prove dels sentits, de l’experiencia i negue les idees innates. Tot el coneixement es converteix en percepcions, n’hi ha de simples i de complexes, les simples no admeteixen distinció ni separació mentres q les complexes es poden distingir en parts. Hi ha dostipus de percepcions: Les impressions i les idees, les impressions son les mes fortes i vives i tb son les sensacions externes i internes, i les idees les menys fortes i vives, les idees son la copia de les impressions. Les idees complexes es formen per l’associació d’idees simples, per lleis de relació: 1-Semblança: son les q s’agrupen xq mos recorden unes a altre o s’apareixen. 2-Contiguitat:les agrupam xq estan en un mateix espai i temps. 3-Causa-efecte: les agruopam xq quant passa la 1era cosa inmediatament despres passa la 2na. Ex: toca el foc i cremar-se. El nostre coneixement es de dues maneres:
1-Matematiques (relacions d’idees): Son idees a priori, independents de l’experiencia, son veritats absolutes, universals i necessaries. No descriuen la realitat.
2-Fisica (questions defet): son idees a posteriori, dependents de l’experiencia, son veritats provables, particulars i continguents, son les q descriuen la realitat.
HUME- Criticisme
Hume comença la seva critica amb la critica a la causalitat, diu q la relacio causa-efecte no ve de la rao, sino del habit empiric. Causa i efecte son dues idees diferents, una idea no inclou l’altre. Segons hume nomes existeix el qes pot percebre per els sentits, per tant no es pot afirmar la idea de substancia ja q aquesta no deriva de les impressions. No hi ha forma de relacionar fisicament les idees innates amb les percepcions, tot aixo ens condueix cap a l’escepticisme. Hume deia q l’existencia del “jo” no es pot justificar per una intuïció xq nomes hiha intuïcions de impressions i idees. Hume considera a Deu com qualquecosa imaginaria xq no hi ha cap impressio de Deu. Hume nomes coneix les percepcions de les coses, en la nostra ment no hi ha res mes q no siguin idees. La critica nominalista de hume tracta d’analitzar les paraules, saber don provenen, etc.. si no se sap d’on surten son nomes paraules, idees buites, sense importancia per a hume. Ex: anima
Diferencia entre Racionalisme i Empirisme
RACIONALISME| EMPIRISME |
Parteix de principis (deductiu) | Parteix de fets (inductiu) |
Prioritza l’intelecte | Prioritza els sentits |
Idees innates a priori | Idees adquirides a posteriori |
Dominii de la rao | Domini de l’experiencia |
Idealista | Materialista |
Religios | Irreligios |
Monista:realitat formada per 1 unica cosa | Pluralista |
Dogmatic | Esceptic |
Model: la matematica |Model: La fisica |
HUME
1.L’empirisme: característiques dels empiristes
L’empirisme és el nom que es dona a tota doctrina filosòfica que fundamenta el coneixement en l’experiència.
L’empirisme és un corrent filosòfic contraposat, en molts aspectes, al racionalisme. La contraposició pareix més clara si es té en compte que el racionalisme havia pres com a model la ciència moderna unicamenten el seu aspecte matemàtic, i que l’empirisme havia recollit l’altre aspecte: la importància de l’experiència.
Les característiques que es poden atribuir a qualsevol empirista són:
1. Es basen en els sentits, l’experiència: l’origen i el limit del coneixement és l’experiència.
2. El coneixement humà no és il·limitat: està limitat per l’experiència.
3.Tot el nostre coneixement ésconeixement d’idees: de l’experiència no s’en poden extreure veritats universals:
-Empiristes: no existeixen les veritats universals.
-Racionalistes: les veritats universals s’extreuen a través de la raó i no de l’experiència.
4. Nou concepte de raó: la raó està limitada també per l’experiència.
2.Principis de Hume
1.Principi empirista: l’experiència és l’origen i el limit...
Regístrate para leer el documento completo.