Esclerosi M Ltiple

Definició
L'esclerosi múltiple és una malaltia del sistema nerviós central, crònica, sovint incapacitant.
L'esclerosi múltiple és una malaltia que destrueix la mielina, provocant l'aparició de plaques escleròtiques que impedeixen el funcionament normal d'aquestes fibres nervioses. La mielina és una substància grassa que envolta i aïlla els nervis, actuant com la cobertura d'un cable elèctrici permetent que els nervis transmetin els seus impulsos ràpidament. La velocitat i eficiència amb què es condueixen aquests impulsos permeten realitzar moviments suaus, ràpids i coordinats amb poc esforç conscient. En l' Esclerosi Múltiple la mielina es perd en moltes zones, deixant en ocasions cicatrius (esclerosi) o plaques de desmielinització. La localització d'aquestes plaques determinarà eltipus i l’extensió dels símptomes. Els resultats de la desaparició de la mielina són molt diversos i únics en cada individu.
En conclusió, és una malaltia autoimmune, on les cèl·lules del cos no reconeixen a la seva pròpia espècie i ataca als seus iguals.
Historia de la esclerosis múltiple
La història de l'esclerosi múltiple és una història d'investigació que s'estén per més d'un segle, encaraque segueixen sorgint noves qüestions per investigar.
Fins als primers anys del segle XIX, els metges confiaven en una superstició, en rumors, i en la saviesa dels ancians per tenir cura dels malalts, ja que les idees mèdiques no eren científicament provades. Una vegada que el mètode científic va prendre importància en la medicina, l'esclerosi múltiple va ser de les primeres malalties en serdescrites científicament.
En 1868 el professor de neurologia de la Universitat de París, Jean-Martin Charcot, que ha estat anomenat "el pare de la neurologia", va examinar acuradament a una jove dona amb una classe de tremolor que ell no havia vist abans i que també presentava alguns símptomes que coneixem avui dia de l’esclerosi múltiple. Sorprès, els va comparar amb els d'altres pacients. Quan lapacient va morir, el doctor Charcot va examinar el seu cervell i va trobar unes cicatrius o plaques, que són característiques de l'esclerosi múltiple actualment.
Charcot va escriure la descripció de la malaltia i els canvis en el cervell que provoca aquesta. Tot i això, va estar desconcertat per la seva causa i frustrat per la resistència que la infermetat oferia als seus tractaments.
El doctor,per això, va ser el primer en establir el vincle determinant entre la nova i misteriosa simptomatologia, coneguda ara com esclerosi múltiple, i els canvis patològics observats en les mostres de les autòpsies. La condició clínica fou descrita per Charcot i l'esclerosi múltiple fou reconeguda com una entitat nosològica.
Simptomatologia
Els símptomes varien segons la persona que pateix lainfermetat perquè la localització i magnitud de cada atac pot ser diferent. Els episodis poden durar dies, setmanes o mesos. Els atacs van seguits de períodes de reducció o absència dels símptomes, les remissions. La febre, els banys calents, l'exposició al sol i l'estrès poden desencadenar o empitjorar els atacs. És comú que la malaltia reaparegui. No obstant això, pot continuar empitjorant senseperíodes de remissió.
Els nervis en qualsevol part del cervell o la medul·la espinal poden resultar danyats degut als episodis. A causa d'això, els símptomes de l'esclerosi múltiple poden aparèixer en moltes parts del cos.
Símptomes musculars:
Pèrdua de l'equilibri.
Espasmes musculars.
Entumiment o sensació anormal en qualsevol àrea.
Problemes per moure els braços i les cames.
Problemes percaminar.
Problemes amb la coordinació i per fer moviments petits.
Tremolor en un o dos braços o cames.
Debilitat en un o dos braços o cames.
Símptomes vesicals i intestinals:
Restrenyiment i escapi de femta.
Dificultat per començar a orinar.
Necessitat freqüent d'orinar.
Urgència intensa d'orinar.
Fuita d'orina (incontinència).
Símptomes oculars:
Visió doble.
Molèstia als ulls.
Moviments...