esclerosis multiple

Definició: L'esclerosi múltiple (o EM) és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos, i per tant, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Aquesta malaltia encara no té cura.
Causa: Actualment, les causes sónencara desconegudes, sembla que la presència d'un virus o d'algun altre factor que no coneixem en edat juvenil podria desencadenar la malaltia. També sembla que hi pot haver una predisposició genètica, tot i que hom no ha trobat encara el gen, cosa que pot fer pensar que es tracti d'una combinació complexa especial entre ells, per exemple, i que hi ha el cas de dues germanes bessones de les qualsnomés una ha desenvolupat l'esclerosi.
A qui afecta?: Sembla que els factors genètics poden estar relacionats amb la susceptibilitat d'una persona a desenvolupar esclerosi múltiple. Se sap que algunes poblacions, tals com els gitanos, els esquimals i els bantus, mai contreuen l'esclerosi múltiple i que els indígenes americans, els japonesos i altres pobles asiàtics tenen taxes d'incidènciad'esclerosi múltiple molt baixes; però hom desconeix si és a causa de factors genètics, ambientals o d'un altre tipus. Una altra dada és que mentre, a la població mundial, la probabilitat d'adquirir esclerosi múltiple és inferior al 0'1%, s'ha observat que si una persona en una família té esclerosi múltiple, els familiars de primer grau, és a dir, pares, fills i germans, d'aquesta persona, tenen unaprobabilitat de l'1% al 3% de contreure-la, és a dir un ordre de magnitud major. De tota manera, la transmissió no sembla ser a causa d'un sol gen portador. Diversos equips d'investigació han trobat que les persones amb esclerosi múltiple hereten certes regions en gens individuals més freqüentment que les persones sense esclerosi múltiple. D'interès particular és la regió de l'antigende leucòcits humans o del complex d'histocompatibilitat principal en el cromosoma 6. Els antígens de leucòcits humans són proteïnes genèticament determinades que influeixen en el sistema immunitari.
Símptomes:
Els símptomes freqüents són els següents :
*fatiga
-Les persones amb EM solen manifestar un tipus de fatiga general i debilitant que no es pot preveure i / o és excessiva pel que fa a l'activitat*trastorns visuals
-visió borrosa
-visió doble
-neuritis òptica
-Moviments oculars ràpids o involuntaris
-Pèrdua total de visió ( infreqüent )
*Problemes d'equilibri i coordinació
-Pèrdua d'equilibri
-tremolors
-Atàxia ( inestabilitat en caminar )
-Vertígens i marejos
-Malaptesa en una de les extremitats
-Manca de coordinació
-Debilitat , que pot afectar , en particular, a les cames i elcaminar .
*espasticitat
-Contraccions involuntàries i rigidesa
*Alteracions de sensibilitat
-Pessigolleig , entumiment ( parestèsia ) , o sensació de cremor en zones corporals .
-Dolor muscular i altres dolors associats amb l'EM , com dolor facial .
-Sensibilitat a la calor : davant d'un increment de la temperatura , es produeix un empitjorament passatger dels símptomes .
-Altres sensacions nodefinibles
*Trastorns de la parla
-parla lenta
-paraules arrossegades
-Canvis en el ritme de la parla
*Problemes de bufeta i intestinals
-Miccions freqüents i / o urgents
-Buidament incomplet o en moments inadequats
-restrenyiment
-Manca de control d'esfínters ( poc freqüents )
*Problemes de sexualitat i intimitat
-Impotència
-Disminució de l'excitació
-Pèrdua de sensació
*Trastornscognitius i emocionals
-Problemes de memòria a curt termini
-Trastorns de la concentració , discerniment i / o raonament .


Alguns d'aquests símptomes , com ara la fatiga o les alteracions cognitives , poden passar inadvertides a les persones que envolten a les persones afectades.
Pronòstic
L’evolució de la malaltia és molt variable: s’han descrit casos sense símptomes amb pacients...