ESCOLA BAUHAUS
Páginas: 17 (4220 palabras)
Publicado: 14 de abril de 2015
1. INTRODUCCIÓ
La Bauhaus, va ser l'escola de disseny, art i arquitectura fundada en 1919 per Walter Gropius en Weimar (Alemanya) i clausurada per les autoritats prusianas (en mans del partit nazi) en l'any 1933. El nom Bauhaus deriva de la unió de les paraules en alemany Bau, "de la construcció" i Haus, "casa"; irónicament, malgrat el seu nom i del fet que el seu fundador va ser unarquitecte, la Bauhaus no va tenir un departament d'arquitectura en els primers anys de la seva existència.
Les seves propostes i declaracions d'intencions participaven de la idea d'una necessària reforma dels ensenyaments artístics com base per a una transformació de la societat de l'època, d'acord amb la ideologia socialista del seu fundador. La primera fase (1919-1923) va ser idealista i romàntica, lasegona (1923-1925) molt més racionalista i en la tercera (1925-1929) va aconseguir el seu major reconeixement, coincidint amb el seu trasllat de Weimar a Dessau. En 1930, sota l'adreça de Mies van der Rohe, es va traslladar a Berlín on va canviar per complet l'orientació del seu programa d'ensenyament.
La Bauhaus va asseure les bases normatives i patrons del que avui coneixem com disseny industriali gràfic; es pot dir que abans de l'existència de la Bauhaus aquestes dues professions no existien tal com van ser concebudes dintre d'aquesta escola. Sense dubte l'escola va establir els fonaments acadèmics sobre els quals es basaria en gran mesura una de les tendències més predominants de la nova Arquitectura Moderna, incorporant una nova estètica que abastaria tots els àmbits de la vidaquotidiana.
2. Context històric
La fundació de la Bauhaus es va produir en un moment de crisi del pensament modern i racional, tècnica occidental en el conjunt d'Europa i particularment a Alemanya. La seva creació es va deure a conseqüència d'un conjunt de desenvolupament polític, social, educatiu i artístic en els dos primers decennis del segle XX, que la seva especificitat està donada per lesavantguardes artístiques de començament de segle.
La modernització conservadora de l'Imperi alemany durant la dècada de 1870 va mantenir el poder en mans de l’aristocràcia. Això exigia també, del militarisme i l’imperialisme per a mantenir l'estabilitat. Per a 1912 l'auge dels esquerrans del SPD ha galvanitzat les posicions polítiques amb conceptes de la solidaritat internacional i d'establir elsocialisme contra el nacionalisme imperialista. Sectors del proletariat demostren una creixent capacitat d'organització, qüestió que és forçosament potenciada per la hiperinflació alemanya i la cada vegada més evident crisi econòmica. Igual que altres moviments pertanyents a l'avantguarda artística, la Bauhaus no es va marginar dels processos polítics-socials, mantenint un alt grau de contingut crític icompromís d'esquerra. La Bauhaus demostra’n els problemes que va tenir amb polítics que no la veien amb simpatia, va adquirir la reputació de ser profundament subversiva.
3. ESTIL
Walter Adolph Georg Gropius, fundador de la Bauhaus, va néixer a Berlín el 18 de maig de 1883. Va ser fill i nét d'arquitectes, va estudiar arquitectura a Munic i a Berlín. Un dels principals ideals de Gropius erarepresentat mitjançant la següent frase: "La forma segueix a la funció". Doncs ell buscava la unió entre l'ús i l'estètica.
La seva trajectòria és una circumstància que cal considerar important per a l'orientació ideològica de Gropius, doncs el jove Walter Gropius, procedent de la burgesia intel·ligent, va treballar a Munic, de 1907 a 1910, amb Peter Behrens, el primer arquitecte contractat per unagran empresa industrial com a responsable artístic. A partir de llavors, Gropius sempre va plantejar el problema de l'edificació en relació amb el sistema industrial i amb la producció en sèrie. Arribant fins i tot fins a l'extrem de considerar l'edifici com un producte directe de la indústria i fundant així en 1943, juntament amb Konrad Waschsmann, una empresa d'edificacions prefabricades.
La...
1. INTRODUCCIÓ
La Bauhaus, va ser l'escola de disseny, art i arquitectura fundada en 1919 per Walter Gropius en Weimar (Alemanya) i clausurada per les autoritats prusianas (en mans del partit nazi) en l'any 1933. El nom Bauhaus deriva de la unió de les paraules en alemany Bau, "de la construcció" i Haus, "casa"; irónicament, malgrat el seu nom i del fet que el seu fundador va ser unarquitecte, la Bauhaus no va tenir un departament d'arquitectura en els primers anys de la seva existència.
Les seves propostes i declaracions d'intencions participaven de la idea d'una necessària reforma dels ensenyaments artístics com base per a una transformació de la societat de l'època, d'acord amb la ideologia socialista del seu fundador. La primera fase (1919-1923) va ser idealista i romàntica, lasegona (1923-1925) molt més racionalista i en la tercera (1925-1929) va aconseguir el seu major reconeixement, coincidint amb el seu trasllat de Weimar a Dessau. En 1930, sota l'adreça de Mies van der Rohe, es va traslladar a Berlín on va canviar per complet l'orientació del seu programa d'ensenyament.
La Bauhaus va asseure les bases normatives i patrons del que avui coneixem com disseny industriali gràfic; es pot dir que abans de l'existència de la Bauhaus aquestes dues professions no existien tal com van ser concebudes dintre d'aquesta escola. Sense dubte l'escola va establir els fonaments acadèmics sobre els quals es basaria en gran mesura una de les tendències més predominants de la nova Arquitectura Moderna, incorporant una nova estètica que abastaria tots els àmbits de la vidaquotidiana.
2. Context històric
La fundació de la Bauhaus es va produir en un moment de crisi del pensament modern i racional, tècnica occidental en el conjunt d'Europa i particularment a Alemanya. La seva creació es va deure a conseqüència d'un conjunt de desenvolupament polític, social, educatiu i artístic en els dos primers decennis del segle XX, que la seva especificitat està donada per lesavantguardes artístiques de començament de segle.
La modernització conservadora de l'Imperi alemany durant la dècada de 1870 va mantenir el poder en mans de l’aristocràcia. Això exigia també, del militarisme i l’imperialisme per a mantenir l'estabilitat. Per a 1912 l'auge dels esquerrans del SPD ha galvanitzat les posicions polítiques amb conceptes de la solidaritat internacional i d'establir elsocialisme contra el nacionalisme imperialista. Sectors del proletariat demostren una creixent capacitat d'organització, qüestió que és forçosament potenciada per la hiperinflació alemanya i la cada vegada més evident crisi econòmica. Igual que altres moviments pertanyents a l'avantguarda artística, la Bauhaus no es va marginar dels processos polítics-socials, mantenint un alt grau de contingut crític icompromís d'esquerra. La Bauhaus demostra’n els problemes que va tenir amb polítics que no la veien amb simpatia, va adquirir la reputació de ser profundament subversiva.
3. ESTIL
Walter Adolph Georg Gropius, fundador de la Bauhaus, va néixer a Berlín el 18 de maig de 1883. Va ser fill i nét d'arquitectes, va estudiar arquitectura a Munic i a Berlín. Un dels principals ideals de Gropius erarepresentat mitjançant la següent frase: "La forma segueix a la funció". Doncs ell buscava la unió entre l'ús i l'estètica.
La seva trajectòria és una circumstància que cal considerar important per a l'orientació ideològica de Gropius, doncs el jove Walter Gropius, procedent de la burgesia intel·ligent, va treballar a Munic, de 1907 a 1910, amb Peter Behrens, el primer arquitecte contractat per unagran empresa industrial com a responsable artístic. A partir de llavors, Gropius sempre va plantejar el problema de l'edificació en relació amb el sistema industrial i amb la producció en sèrie. Arribant fins i tot fins a l'extrem de considerar l'edifici com un producte directe de la indústria i fundant així en 1943, juntament amb Konrad Waschsmann, una empresa d'edificacions prefabricades.
La...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.