Escola-club

MARC TEÒRIC

El concepte d’iniciació esportiva ha estat tractat per diferents autors. Fins ara, però, no existeix una definició completa que permeti delimitar quan comença i quan acaba la iniciació esportiva. Sembla ser que el procés d’iniciació esportiva té antecedents molt abans del procés de selecció, aquests podrien estar en la família, la societat i els interessos del nen/a, encaraque molt poc desenvolupats, i poden ser influenciats pels mitjans de comunicació, l’escola i el professorat d’ Educació Física.


Coincidim amb Hernández, J “en que la iniciació esportiva és el procés que compren l’aprenentatge inicial d’un esport o diversos esport d’una forma específica”. És per això que al parlar d’iniciació esportiva ubiquem la seva relació al concepte d’escola, lloc onrealment a través de l’ Educació Física s’introdueixen els esports.

Blázquez, D resumeix com a definició d’iniciació esportiva que: “Des del punt de vista educatiu, aquest procés, no ha d’entendre’s com el moment en què es comença la pràctica esportiva, sinó com una acció pedagògica, que tenint en compte les característiques del nen/a i les fites a aconseguir, va fins a arribar al’evolució progressiva del domini de cada especialitat”.

Per la seva part, Sánchez, F considera que un individu està iniciant un esport quan és capaç de tenir una operativitat bàsica sobre un conjunt global de l’activitat esportiva en la situació de joc o competició. Com s’aprecia en aquesta definició l’autor destaca el resultat, a partir de la operativitat obtinguda sobre el conjunt global del’activitat esportiva, en canvi no realitza referències al procés en el qual es desenvolupa l’operativitat bàsica de la iniciació d’un esport.

Mentre que Hernández, J entén que la iniciació esportiva és “el procés d’ensenyança/aprenentatge, seguit per un individu, per l’adquisició del coneixement i la capacitat d’execució pràctica d’un esport, des de que pren contacte amb el mateix fins que éscapaç de jugar-lo o practicar-lo amb adequació a la seva estructura funcional”, amb aquest plantejament l’autor delimita en què consisteix el procés d’iniciació, on comença i on acaba; fonamenta que el procés d’aprenentatge li permet adquirir els requeriments bàsics de la motricitat específica i especialitzada d’un esport al nen/a.
D’altra banda Antón, J concep la iniciació esportiva comun procés pedagògic, el que està relacionat amb l’educació i el perfeccionament corporal, amb finalitats de rendiment esportiu individual.


També estem d’acord en la definició donada per Sánchez, Blázquez i Hernández en que diuen que “el denominador comú constitueix en acceptar que és el procés cronològic en el transcurs del qual un subjecte pren contacte amb noves experiències regladessobre una activitat física esportiva, això, tradicionalment es coneix amb el nom d’iniciació esportiva, període en el que el nen/a comença a aprendre de forma específica la pràctica d’un o diversos esports”.


La iniciació esportiva com s’aprecia en alguns casos ha estat tractada des d’un enfocament educatiu i en altres casos s’utilitzen criteris elitistes. Pel que fa a l’esportd’iniciació representa a l’esport educatiu, educació del moviment a través del moviment, parlar d’un resultat d’elit significa marques i/o espectacle.


La iniciació esportiva en un esport es pot considerar com el moment en el qual el nen/a comença la pràctica de l’esport a l’escola o àrees esportives i sota la influència del procés d’ensenyança aprenentatge. Aprendre les habilitats i regles bàsiques,així com els principis del joc que li permetin tenir independència per solucionar problemes tàctics en el joc.


L’esport és educatiu mentre desenvolupi actituds motrius i psicomotrius en relació als aspectes afectius, cognitius i socials de la personalitat d’un individu. L’esport ha de desenvolupar valors humans d’autonomia, la metacognició, perquè l’alumne pugui autoavaluar-se...