Escola publica/escola privada
Páginas: 19 (4609 palabras)
Publicado: 12 de enero de 2011
Opinió
Escola pública-escola privada. Un fals debat
| Martí Teixidó i Planas |
El debat escola pública-escola privada és un debat obert al nostre país, des de la Ley General de Educación de 19701 i ni l’hem tancat tancat, ni sembla que haguem avançat. Sovint sentim, diem, o bé que som defensors a ultrança de l’escola pública, o bé que cal respectar la llibertat d’ensenyament i, per tant,l’existència de l’escola privada. Si són posicions de principi, de base ideològica, és a dir, posicions sostingudes, sigui en valors o sigui en interessos, cadascú es queda amb la seva, i no podem dialogar gaire. Proposem de seguir un plantejament empíric, fer una anàlisi oberta dels fets i dels fenòmens, i considerar els factors circumstancials: antecedents històrics i comparació amb la situaciód’altres països que puguin mostrar-nos diferències. Senzillament per entendre-ho millor i evitar posicions massa simples. El pacte al qual es va arribar a Espanya amb l’inici del sistema de subvencions a centres privats el 1972 era inevitable per reduir el greu dèficit d’oferta pública, i va satisfer els titulars que havien consolidat centres privats durant el període de la dictadura. Ja en períodedemocràtic, el sistema de finançament públic de l’ensenyament privat, el concert econòmic establert per la LODE 19852, sembla que no satisfà completament ningú però ha servit per anar vivint sense greus conflictes si es consideren els interessos dels uns i dels altres. És sabut que un canvi en la majoria política del govern tendeix a decantar
la situació en un sentit o en l’altre, però difícilmentes pot adoptar un canvi radical sense generar un conflicte públic.
L’elecció d’escola o de centre de treball com a decisió concreta
L’elecció d’escola, sigui per dur-hi els fills o sigui per treballar-hi com a professional, és una decisió concreta a partir de les opcions concretes disponibles, encara que hi pugui haver una opció general prèvia. Si tenim a la vora un centre públic amb prestigireconegut al qual assisteixen alumnes de la mateixa condició social, per descomptat és el més econòmic, i optenm per aquest centre. Si no ens ofereix les garanties que esperem o els serveis que necessitem, considerem la possibilitat d’un centre privat, si podem fer front a la major aportació que ens demana. Podríem dir que en condicions d’igual per igual, millor públic, llevat dels casos defamílies que fan una opció declaradament elitista. Efectivament, actualment hi ha centres que saben que mantenint unes quotes altes poden seleccionar les famílies més afavorides i sorprenentment hi ha famílies tan interessades en una opció elitista que encara que el centre tingui finançament públic prefereixen que les quotes es mantinguin altes. Hi ha famílies que farien opció per un centre privat peròque no està al seu abast i van a un centre públic. No han fet opció per l’escola pública i tenen la recança que els seus fills rebrien millor servei si anessin a l’escola privada.
| Proposem de seguir un plantejament empíric,
fer una anàlisi oberta dels fets i dels fenòmens, i considerar els factors circumstancials |
16 | FÒRUM. Revista d’Organització i Gestió Educativa |
gener 2006
|núm. 9
Opinió
Ho podem considerar també des de l’opció del professional per un tipus de centre o un altre. Igual per igual, sembla que en general preferim treballar en un centre públic, en primer lloc perquè el sou és relativament superior, en segon lloc perquè dins la mateixa empresa pública hi ha molts centres de treball i es pot demanar un trasllat, però si no s’han superat les provesd’accés a la funció publica docent, cal accedir com a interí sense un lloc estable o de mantenir-se en un centre privat concret. N’hi ha, però, que hi treballen ben de gust en un centre privat, hi han trobat el seu lloc i no aspiren a anar a un centre públic ni tan sols si poguessin fer-ho. El cas que ho il·lustra millor és el dels professors que durant anys han treballat en centres privats...
Escola pública-escola privada. Un fals debat
| Martí Teixidó i Planas |
El debat escola pública-escola privada és un debat obert al nostre país, des de la Ley General de Educación de 19701 i ni l’hem tancat tancat, ni sembla que haguem avançat. Sovint sentim, diem, o bé que som defensors a ultrança de l’escola pública, o bé que cal respectar la llibertat d’ensenyament i, per tant,l’existència de l’escola privada. Si són posicions de principi, de base ideològica, és a dir, posicions sostingudes, sigui en valors o sigui en interessos, cadascú es queda amb la seva, i no podem dialogar gaire. Proposem de seguir un plantejament empíric, fer una anàlisi oberta dels fets i dels fenòmens, i considerar els factors circumstancials: antecedents històrics i comparació amb la situaciód’altres països que puguin mostrar-nos diferències. Senzillament per entendre-ho millor i evitar posicions massa simples. El pacte al qual es va arribar a Espanya amb l’inici del sistema de subvencions a centres privats el 1972 era inevitable per reduir el greu dèficit d’oferta pública, i va satisfer els titulars que havien consolidat centres privats durant el període de la dictadura. Ja en períodedemocràtic, el sistema de finançament públic de l’ensenyament privat, el concert econòmic establert per la LODE 19852, sembla que no satisfà completament ningú però ha servit per anar vivint sense greus conflictes si es consideren els interessos dels uns i dels altres. És sabut que un canvi en la majoria política del govern tendeix a decantar
la situació en un sentit o en l’altre, però difícilmentes pot adoptar un canvi radical sense generar un conflicte públic.
L’elecció d’escola o de centre de treball com a decisió concreta
L’elecció d’escola, sigui per dur-hi els fills o sigui per treballar-hi com a professional, és una decisió concreta a partir de les opcions concretes disponibles, encara que hi pugui haver una opció general prèvia. Si tenim a la vora un centre públic amb prestigireconegut al qual assisteixen alumnes de la mateixa condició social, per descomptat és el més econòmic, i optenm per aquest centre. Si no ens ofereix les garanties que esperem o els serveis que necessitem, considerem la possibilitat d’un centre privat, si podem fer front a la major aportació que ens demana. Podríem dir que en condicions d’igual per igual, millor públic, llevat dels casos defamílies que fan una opció declaradament elitista. Efectivament, actualment hi ha centres que saben que mantenint unes quotes altes poden seleccionar les famílies més afavorides i sorprenentment hi ha famílies tan interessades en una opció elitista que encara que el centre tingui finançament públic prefereixen que les quotes es mantinguin altes. Hi ha famílies que farien opció per un centre privat peròque no està al seu abast i van a un centre públic. No han fet opció per l’escola pública i tenen la recança que els seus fills rebrien millor servei si anessin a l’escola privada.
| Proposem de seguir un plantejament empíric,
fer una anàlisi oberta dels fets i dels fenòmens, i considerar els factors circumstancials |
16 | FÒRUM. Revista d’Organització i Gestió Educativa |
gener 2006
|núm. 9
Opinió
Ho podem considerar també des de l’opció del professional per un tipus de centre o un altre. Igual per igual, sembla que en general preferim treballar en un centre públic, en primer lloc perquè el sou és relativament superior, en segon lloc perquè dins la mateixa empresa pública hi ha molts centres de treball i es pot demanar un trasllat, però si no s’han superat les provesd’accés a la funció publica docent, cal accedir com a interí sense un lloc estable o de mantenir-se en un centre privat concret. N’hi ha, però, que hi treballen ben de gust en un centre privat, hi han trobat el seu lloc i no aspiren a anar a un centre públic ni tan sols si poguessin fer-ho. El cas que ho il·lustra millor és el dels professors que durant anys han treballat en centres privats...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.